A partir del 10 d’abril del 2026, la UE començarà a aplicar de manera estricta el seu sistema de control fronterer digital. Aquest canvi pot impactar directament a les cadenes logístiques de les empreses, als seus equips d’instal·lació i postvenda, i als seus terminis de lliurament.
La regla dels 90 dies en qualsevol període de 180 dies ja existia per als ciutadans de països no pertanyents a lespai Schengen. Tot i això, fins ara s’aplicava de forma laxa, mitjançant segellat manual de passaports.
El sistema de control fronterer digital, conegut com a Entry/Exit System (EES) digitalitzarà i automatitzarà aquest control , registrant cada entrada i sortida de ciutadans no comunitaris als 29 països que formen l’espai Schengen.
Això vol dir que qualsevol persona amb nacionalitat d’un país tercer, ja sigui britànic, turc o de qualsevol altre país fora de l’espai Schengen, que treballi amb freqüència a Europa pot esgotar la quota de dies en poques setmanes. Un cop superat el límit, no podrà entrar legalment a cap país Schengen fins que el seu comptador es reseteixi, cosa que a la pràctica pot suposar mesos d’espera.
El problema no és només dels transportistes o dels països d’origen. Si es treballa amb distribuïdors, operadors logístics, instal·ladors o tècnics de servei que tenen nacionalitat d’un país no Schengen i operen regularment a Europa, la seva capacitat operativa es pot veure seriosament reduïda d’un dia per l’altre.
Per als fabricants de béns d’equip, on el servei postvenda, la instal·lació i l’assistència tècnica són una part fonamental del valor ofert al client, qualsevol fricció en la mobilitat de persones pot tenir conseqüències directes en la satisfacció del client i en la competitivitat.
L’impacte pot arribar des de flancs inesperats: un tècnic turc especialitzat, un transportista britànic de confiança o un instal·lador marroquí que fa anys que dóna servei a Espanya es poden veure de sobte amb els seus dies esgotats i sense possibilitat d’operar.
La Comissió Europea ha reconegut que certs professionals que depenen de la mobilitat entre estats membres, com ara els conductors de camió al servei d’empreses europees, poden necessitar un tractament diferenciat. De moment, però, no hi ha cap solució concreta sobre la taula, i qualsevol via a través del sistema de visats implicaria costos addicionals i gestió burocràtica.