La clau no és només reduir la inflació actual, sinó evitar que les expectatives a llarg termini es desanclen. Si empreses i llars anticipen inflació elevada de forma persistent, tendiran a ajustar preus i salaris a l’alça, generant una espiral difícil de controlar.

_
Anatomia de la inflació

La inflació prevista per al 2026 s’ha revisat a l’alça fins al 2,6% a causa principalment del conflicte al Pròxim Orient. El BCE vigila dos nivells de contagi:

• Efectes indirectes: L’augment del cost de l’energia es trasllada a altres béns i serveis (la inflació subjacent, que exclou energia i aliments, s’estima en un 2,3% per al 2026 ).
• Efectes de segona ronda: El risc que l’augment dels preus de l’energia provoqui pujades salarials excessives que, alhora, retroalimentin la inflació. Ara com ara, el creixement de la compensació per empleat ha baixat al 3,7% (des del 4,0%), cosa que dóna cert marge de confiança al BCE.

_
Perspectives de creixement

Tot i que han revisat a la baixa el creixement per al 2026 (només un 0,9% ), el BCE identifica pilars de suport que eviten una recessió profunda:

• Consum privat: Impulsat per un mercat laboral sòlid amb nivells de desocupació històricament baixos.
• Inversió pública i estratègica: La despesa governamental en defensa i infraestructura , juntament amb la inversió empresarial en digitalització i R+D, estan compensant la feblesa de les exportacions.

_
Escenaris alternatius

Atesa la volatilitat del subministrament de petroli i gas, el BCE no es refia només del seu “escenari de referència”. Han analitzat escenaris alternatius on una alteració perllongada del subministrament energètic elevaria la inflació per sobre del previst i reduiria el creixement encara més.

1. L’escenari de “pertorbació perllongada”

El principal escenari alternatiu analitzat contempla una alteració perllongada i severa del subministrament de petroli i gas . En aquest cas, els resultats per a l’economia serien pitjors que a l’escenari de referència.

Això passaria en cas de:

• Contagi a altres preus: L’augment del cost de l’energia es trasllada de manera massiva als preus d’altres productes i serveis (no només gasolines o llum).
• Espiral salaris-preus: Els treballadors exigeixen augments salarials molt més grans per compensar la pèrdua de poder adquisitiu, cosa que obliga les empreses a pujar preus de nou, creant un bucle inflacionari.
• Cadenes de subministrament: Si la guerra interromp les rutes comercials mundials de manera més àmplia, provocant escassetat de matèries primeres.

_
L’escenari “optimista”

Tot i que el BCE se centra en els riscos negatius, també esmenten un escenari on les coses podrien anar millor del previst si:

• Conflicte breu: Les repercussions econòmiques de la guerra al Pròxim Orient resulten ser més efímeres del que s’espera actualment.
• Impuls tecnològic i d’inversió: La despesa en defensa, les infraestructures i l’adopció de noves tecnologies per part de les empreses europees impulsen el creixement més del calculat.