A l’Informe de Conjuntura i Perspectives passat, amec advertia de la imprevisibilitat com el risc més gran per a les empreses industrials internacionalitzades. Aquest any ja s’ha consolidat i convertit en paisatge. El recent atac a l’Iran ha tornat a recordar que la inestabilitat als mercats internacionals s’ha convertit en una variable amb efecte directe sobre els costos energètics i les rutes logístiques de les empreses industrials espanyoles. En aquest context, Amec publica el seu Informe anual de Conjuntura 2025-2026, el termòmetre més precís de com viu i què pensa la indústria espanyola internacionalitzada.

Les dades de l’exercici 2025 mostren com la indústria ha aguantat el vendaval geopolític. Més de set de cada deu empreses van tancar l’any amb un augment de vendes, amb un creixement mitjà de la xifra de negocis del 5,2% i el 93,3% va acabar l’exercici amb beneficis. El creixement exportador va ser moderat, encara que positiu. Les vendes a l’exterior van créixer el 5,54%, amb una propensió exportadora mitjana del 57% sobre la facturació total: més de la meitat del que facturen les empreses industrials internacionalitzades ve de fora d’Espanya. “L’informe, a més de mesurar resultats, destaca la capacitat de les empreses d’amec per adaptar-se i continuar creixent malgrat el context tan extremadament exigent en què operen dia rere dia”, assegura Joan Tristany, director general d’amec.

França, els EUA i Portugal han encapçalat el rànquing de destinacions de les exportacions el 2025, però els creixements més vistosos arriben des de les regions de l’Orient Mitjà amb un 14,2% i el Magrib amb un 12%. “Davant els aranzels de Trump, les empreses industrials internacionalitzades han fet els deures i han diversificat cap a mercats emergents i de proximitat. Però ara el focus de tensió s’ha traslladat precisament a aquestes regions, i això complica el tauler. ” argumenta Tristany. A l’altre extrem, Amèrica i Àsia retrocedeixen, en part com a conseqüència de les tensions comercials amb Washington.

Tot i així, els Estats Units són un mercat amb moltíssim potencial que les empreses industrials internacionalitzades no estan disposades a abandonar. Tal com adverteix Joan Tristany, “ És un mercat que ha costat molt obrir i que cal mantenir. En molts casos no tenim competència allà, i aquest és un avantatge competitiu que no cal deixar escapar. No en va, els Estats Units són el país on més empreses d’amec tenen presència física, en concret 53, cosa que diu molt sobre l’enllaç real que la indústria espanyola hi ha construït. En total, 135 empreses tenen establiments fora d’Espanya, amb 692 implantacions repartides per tot el món. Només el 2025, 12 empreses van obrir 14 de noves, sent els Estats Units el país que va concentrar el major nombre d’obertures.

I què preveuen les empreses industrials internacionalitzades de Amec per al 2026? Una combinació ambició i cautela. El 81% espera augmentar la facturació i el 74,1% preveu incrementar les exportacions, amb un creixement esperat superior al 10%. Números que, en el context actual, diuen molt sobre la confiança d’un sector que ha après a planificar amb incertesa “ Sens dubte són xifres que contrasten amb la justificada preocupació que domina el debat públic sobre el comerç internacional, i que reflecteixen la diferència amb la visió dels que operen als mercats cada dia. Tot i així, les empreses es mostren cauteloses davant dels recents esdeveniments, les decisions es prenen amb un ull posat a Washington i l’altre a Teheran ” resumeix Tristany.

El mapa de mercats d’interès pel 2026 explica una història de diversificació accelerada. Els EUA mantenen el primer lloc, però França i Alemanya guanyen pes i reforcen un eix europeu que la indústria no abandona malgrat la pèrdua de dinamisme. Més enllà d’Europa, les novetats són reveladores, amb el Brasil irrompent amb força al rànquing, i apunta als primers efectes tangibles de l’acord entre la UE i el Mercosur. En paral·lel, l’Índia, el Marroc i l’Aràbia Saudita es consoliden entre els deu mercats de més interès.

Internacionalitzar no és un camí fàcil. Les principals dificultats per desenvolupar la internacionalització i els riscos empresarials el 2026 es concentren en la competitivitat de preus i la incertesa geopolítica i comercial, totes dues assenyalades per una majoria àmplia d’empreses, cosa que situa l’entorn extern i els marges com els focus centrals de preocupació.

En aquest context, l’informe identifica la Xina com el principal focus de competència actual, esmentada pel 64% de les empreses i molt per davant d’Itàlia i Alemanya. La resposta del sector és la innovació. El 2025, la inversió en R+D va assolir el 6,2% de la xifra de negocis, davant del 4,6% de l’any anterior, i el 96,9% de les empreses va fer alguna activitat innovadora. L’aposta es concentra en el desenvolupament de nous productes i serveis i en la digitalització i la intel·ligència artificial. “Diferenciar-se o perdre quota, aquesta és l’equació que tenen al cap les empreses industrials d’amec quan miren els seus competidors.” conclou Joan Tristany.