El principi PEE estableix que, abans d’invertir en nova capacitat de producció o distribució d’energia , els Estats membres i els grans decisors d’inversió han d’avaluar si una solució d’eficiència energètica pot ser efectiva i més rendible.

El principi s’aplica a decisions de planificació, política i inversió que superin els 100 milions d’euros (o 175 milions en infraestructures de transport) i que afectin el consum o el subministrament d’energia. Afecta tant el sector públic com el privat, i sectors tan diversos com l’energia, la construcció, el transport, l’aigua, les TIC, l’agricultura i les finances.

_
El concepte clau: els «beneficis afegits»

Un dels elements més rellevants d’aquesta recomanació és obligar a anar més enllà del simple estalvi energètic a l’hora d’avaluar una inversió. Les anàlisis han d’incorporar els anomenats beneficis afegits, que són tots aquells impactes positius que genera l’eficiència energètica més enllà de la reducció de la factura energètica. Es classifiquen en tres categories:

• Beneficis socials: millora de la salut pública, confort tèrmic, reducció de la pobresa energètica, increment del valor immobiliari, millora de la productivitat laboral.
• Beneficis mediambientals: reducció d’emissions de GEH, millora de la qualitat de l’aire, ús més baix de l’aigua i de recursos naturals, reducció de residus.
• Beneficis econòmics: seguretat del subministrament energètic, creació de llocs de treball, augment del PIB, millora de la competitivitat i innovació, increment de la renda disponible.

_
Què implica això per als proveïdors industrials?

Aquesta Recomanació té implicacions pràctiques per a les empreses:

• Reforça la demanda d’equips eficients. Les administracions públiques, les empreses energètiques i els grans operadors industrials de tota la UE estaran cada cop més obligats a justificar les seves inversions sota aquest prisma. Això implica que els equips amb millors prestacions energètiques tindran un avantatge competitiu creixent en els processos de compra i licitació.
• Afecta l’estratègia de comercialització. L’argument de venda ja no es pot limitar al preu oa la capacitat productiva: el comprador europeu voldrà saber quin és el consum energètic de l’equip al llarg de la vida útil, quin estalvi genera davant l’alternativa, i quins beneficis indirectes aporta. Les empreses que sàpiguen quantificar i comunicar aquests arguments tindran una posició més sòlida.