El Projecte de Reial Decret pel qual es regula el Comitè dInversions Estratègiques i pel qual es desenvolupen els criteris i el procediment de declaració de Projectes Estratègics dInversió estableix el marc institucional i operatiu per canalitzar aquest tipus diniciatives. En concret, articula la creació d’aquest òrgan de coordinació i detalla el procés d’avaluació i reconeixement dels projectes, amb l’objectiu de facilitar-ne la tramitació i reforçar-ne l’impacte sobre el teixit productiu.

_
Tipus de projectes

Perquè la iniciativa d’una empresa pugui ser considerada un Projecte Estratègic d’Inversió (PEI) , ha de complir una sèrie de característiques fonamentals definides a la normativa:

_
Naturalesa i ubicació

La iniciativa ha de consistir en projectes d’ inversió o reinversió en territori espanyol . Aquests projectes poden tenir dues formes jurídiques:

• Iniciatives de naturalesa estrictament empresarial .
• Iniciatives de col·laboració publicoprivada .

_
Objectiu central

El principal propòsit de la inversió ha de ser la millora de les capacitats tecnològiques, científiques o productives del país. No es tracta d’inversions de manteniment, sinó d’aquelles amb una vocació transformadora que modernitzin el teixit productiu.

_
Interès general

Perquè sigui declarada estratègica, a la iniciativa han de concórrer raons d’ interès públic, social i econòmic que beneficiïn el conjunt del país. Això implica que el projecte ha d’aportar un «retorn» que vagi més enllà del benefici privat de l’empresa, contribuint a aspectes com ara:

• La seguretat econòmica i lautonomia estratègica nacional.
• La transició ecològica i la descarbonització de leconomia.
• La transformació digital , especialment orientada a les pimes.

_
Àrees dactivitat preferents

Tot i que la norma permet avaluar diversos projectes, es prioritzen les iniciatives en sectors amb alta capacitat de resiliència, com ara:

• Semiconductors i digitalització.
• Hidrogen renovable i transició energètica.
• Salut, biotecnologia i agroalimentació.
• Matèries primeres crítiques i sector aeroespacial.
• Centres de processament de dades.

_
Queden expressament excloses les adquisicions daccions o participacions socials, així com les ampliacions o reduccions de capital i modificacions estructurals de societats.

_
Criteris per qualificar una inversió com a estratègica

La normativa distingeix entre criteris de valoració inicial i de detall:

1. Criteris de valoració prèvia (fase inicial):

El Comitè d’Inversions Estratègiques avalua la sol·licitud en un termini d’ un mes . En aquesta fase s’analitzen els requisits mínims, la solvència financera i l’encaix estratègic del projecte per oferir una orientació primerenca al promotor sobre la viabilitat.

L’empresa ha de demostrar que el projecte té una escala suficient i encaixa a les prioritats del país. Els criteris prioritaris són:

• Volum d’inversió: Ha de ser rellevant a escala nacional o, almenys, tenir un impacte molt significatiu a l’economia del territori específic on s’instal·li.
• Ocupació qualificada: S’exigeix ​​la creació d’un volum rellevant de llocs de treball d’alta qualificació.
• Sectors preferents: Tot i que la llista no és tancada, es prioritzen projectes en transició energètica, semiconductors, descarbonització, salut, biotecnologia, agroalimentació, sector aeroespacial, matèries primeres crítiques i centres de processament de dades.
• Maduresa inicial: El Comitè valorarà que el projecte no sigui una mera idea, sinó que presenti un grau de maduresa suficient per ser executable.

_
2. Criteris per a la declaració definitiva (fase de detall):

Es realitza una anàlisi detallada dels efectes socioeconòmics i l’alineament amb les polítiques sectorials. El Comitè eleva una proposta de resolució a la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics (CDGAE) , que és lòrgan encarregat de dictar la resolució final i atorgar la declaració definitiva. Aquesta declaració pot incloure mesures de suport específiques i compromisos o obligacions que el promotor haurà de complir.

L’empresa ha de detallar com la inversió aporta valor al país a través de:

• Pla de negoci sòlid: S’avalua l’escalabilitat, el potencial de mercat i el grau d’execució assolit.
• Sostenibilitat i Descarbonització: L’empresa ha d’aportar indicadors com ara la petjada de carboni o els paràmetres d’eficiència energètica.
• Esforç en Innovació: Es mesura a través de la despesa prevista en R+D , convenis amb centres de recerca o la participació en programes de formació professional.
• Impacte a la Cadena de Valor: Es valora si el projecte ajuda a crear o mantenir un ecosistema econòmic o cientificotecnològic al seu entorn.
• Cohesió i Igualtat: Limpacte en la igualtat de gènere, la inclusió social i la formació/requalificació dels treballadors són punts clau davaluació.

_
Com encaixen els sectors de manufactura tradicional?

Tot i que els sectors de manufactura tradicional no apareixen a la llista de sectors prioritaris de la norma, això no els exclou. La clau està en una altra pregunta: ¿es beneficia algun d’aquests sectors prioritaris del producte o la tecnologia que fabriquem?

Si la resposta és, l’argument és sòlid. No es tracta de forçar un encaix sectorial , sinó de reconèixer que, sense maquinària de procés, sense equipament industrial avançat, sense els sistemes que automatitzen o electrifiquen la producció, molts d’aquests sectors no es poden escalar, descarbonitzar ni digitalitzar. La contribució a la cadena de valor és real i demostrable.

El repte, doncs, no és d’elegibilitat sinó de relat: pots identificar i quantificar l’impacte de la teva inversió en aquesta cadena de valor? Si és així, val la pena explorar la sol·licitud. La fase prèvia té un termini de resolució d’un mes i una càrrega administrativa relativament baixa, cosa que permet fer aquesta prova a baix cost.