Evolució de la productivitat i competitivitat

L’economia espanyola mostra una evolució positiva en activitat i ocupació, tot i que la productivitat mesurada per PIB per hora treballada manté un creixement limitat . El 2026, l’índex de productivitat arriba al 58,6%, recuperant-se respecte al 2025 i apropant-se a nivells del 2022.

A llarg termini, Espanya ha incrementat la productivitat un 20,2% des del 1999, superant França i Itàlia. Tot i això, la distància davant d’Alemanya (24,7%) evidencia marge de millora en l’optimització de recursos .

_
Grandària empresarial i eficiència operativa

La mida de les empreses es consolida com un factor determinant. L’increment de la mida mitjana empresarial fins als 12,3 empleats afavoreix la inversió tecnològica i la professionalització de processos.

S’observa una progressió clara als nivells de productivitat:

• Les microempreses registren un 47,9%, amb una alta vulnerabilitat.
• Les petites arriben al 55,2%, en transició organitzativa.
• Les mitjanes arriben al 60%, consolidant estructures.
• Les mitjanes-grans aconsegueixen el màxim rendiment (62,2%).
• Les grans empreses baixen al 59,6%, afectades per riscos de burocratització .

_
Diferències sectorials en productivitat

La productivitat varia significativament per sectors. Les activitats amb més component tecnològic lideren el rendiment , destacant IT i audiovisual (65,6%), transports (63,5%) i distribució (63,4%).

Per contra, sectors com a químic i salut (55,5%), alimentació (57,3%) i hostaleria (57,8%) enfronten limitacions estructurals derivades de la seva intensitat operativa i estacionalitat.

_
Impacte de l’absentisme a l’eficiència

L’absentisme es consolida com un dels factors principals que afecten la productivitat. La taxa arriba al 7,3% el 2024 i duplica pràcticament els nivells de l’any 2000.

Les principals causes es distribueixen entre factors mèdics (49,2%) i organitzatius, com la insatisfacció laboral i la manca d’estímuls , cosa que reflecteix una desconnexió entre empresa i empleat.

A més, la rotació laboral augmenta els costos operatius, mentre que la gestió d’absències continua sent majoritàriament reactiva i penalitza la càrrega de treball interna.

_
Retribució, formació i exercici

Les empreses avancen a l’alineació entre resultats i compensació. El 71,5% ja aplica models de retribució variable, estenent progressivament a tota l’organització.

En paral·lel, la formació es consolida com a palanca estratègica: el 71% de les companyies desenvolupa plans específics i el 67,6% en mesura l’impacte i registra millores de productivitat d’entre el 6% i el 10%.

_
Flexibilitat i models de treball

Espanya presenta un nivell de teletreball del 14,4%, per sota de la mitjana europea (24,1%), fet que limita la seva competitivitat en atracció de talent.

No obstant això, les dades mostren que la productivitat en remot es manté estable a més de la meitat de les empreses , sempre que hi hagi sistemes de mesura adequats.

Davant pics de demanda, predomina l’ús d’hores extra (43,2%), cosa que reflecteix una manca de planificació estructural davant d’alternatives més eficients.