La intel·ligència artificial ja forma part del dia a dia de moltes empreses. Ha passat de ser una tecnologia emergent a esdevenir una eina operativa que impacta directament en la productivitat, la presa de decisions i la manera de treballar.
Tot i això, en un context en què cada setmana apareixen noves solucions, el principal repte no és accedir a la tecnologia, sinó entendre on aporta valor real i com aplicar-la amb criteri . Moltes empreses ja han provat eines de IA, però no sempre han aconseguit resultats clars.
La diferència no sol estar en l’eina, sinó en l’ús que se’n fa.
Més eines no vol dir més valor
Un dels errors més habituals és associar l’adopció d’intel·ligència artificial amb la incorporació de múltiples plataformes. A la pràctica, les empreses que estan obtenint resultats ho fan de forma molt més enfocada.
Comencen amb un cas d’ús concret, apliquen la tecnologia en un procés real –no experimental– i mesuren el seu impacte en termes de temps, eficiència o qualitat. Aquest enfocament explica perquè, malgrat la gran varietat de solucions disponibles, el valor sol concentrar-se en poques eines ben utilitzades.
Quin tipus de IA necessita realment una empresa
Abans de triar una eina, és important entendre que no totes responen a la mateixa necessitat. A grans trets, la intel·ligència artificial s’està aplicant a tres nivells dins de l’empresa.
En primer lloc, com a suport a la productivitat individual, automatitzant tasques del dia a dia com ara la redacció de correus, l’anàlisi de documents o la preparació de propostes. En aquest àmbit destaquen solucions com ChatGPT o Gemini.
En segon lloc, com a part integrada dels processos, incorporant-se directament en eines de treball com a suites ofimàtiques o sistemes interns. Un exemple clar és Microsoft Copilot.
Finalment, com a suport per a l’anàlisi i la presa de decisions, especialment quan es treballa amb grans volums d’informació o de documentació complexa. En aquest cas, eines com Claude o Perplexity AI estan guanyant protagonisme.
La clau és identificar en quin nivell es troba l’empresa i avançar progressivament, en lloc d’intentar abordar-ho tot alhora.
Què aporta cada eina a la pràctica
Més enllà de les capacitats tècniques, cada solució destaca en contextos diferents.
ChatGPT s’ha consolidat com una eina versàtil, especialment útil per a tasques transversals com ara redacció, estructuració d’informació o generació de contingut. La facilitat d’ús la converteix en una porta d’entrada habitual a la intel·ligència artificial.
Claude destaca en entorns on es requereix profunditat i coherència, com ara l’anàlisi de documents extensos o l’elaboració de continguts complexos.
Gemini aporta valor principalment per la seva integració a l’entorn de treball, permetent automatitzar tasques directament en eines com el correu o els documents compartits.
Microsoft Copilot té un impacte directe a la productivitat quan hi ha processos estructurats, especialment en tasques com l’anàlisi en Excel o la generació d’informes.
Per la seva banda, Perplexity AI és especialment útil en contextos de recerca i anàlisi, en oferir respostes basades en fonts verificables.
A la pràctica, no es tracta tant d’escollir una única eina, sinó d’entendre quina encaixa millor en cada procés.
Cost davant d’impacte
Un dels factors que ha impulsat l’adopció de la intel·ligència artificial n’és l’accessibilitat. La majoria d’aquestes eines tenen plans al voltant dels 20 o 30 euros mensuals per usuari, cosa que redueix la barrera d’entrada.
Tot i això, el cost real no està en la subscripció, sinó en el seu ús efectiu. Moltes empreses incorporen eines que amb prou feines utilitzen, mentre que altres aconsegueixen retorns clars amb aplicacions molt concretes.
El factor diferencial no és el preu, sinó la capacitat d’integrar la tecnologia a la feina diària.
On està funcionant realment
Els casos més habituals d’èxit no responen a grans projectes, sinó a aplicacions molt concretes dins de l’operativa de l’empresa.
S’està utilitzant intel·ligència artificial per preparar ofertes comercials en menys temps, analitzar mercats i competidors, generar contingut tècnic o comercial, donar suport a l’atenció al client o automatitzar tasques de reporting intern.
En tots aquests casos hi ha un patró comú: la intel·ligència artificial no substitueix el procés, sinó que ho accelera i ho millora.
Limitacions i riscos
Tot i el seu potencial, aquestes eines també presenten limitacions que cal tenir en compte.
Poden generar errors o informació inexacta, per la qual cosa requereixen supervisió. A més, cal gestionar adequadament l’ús de dades i la privadesa, especialment en entorns empresarials. D’altra banda, la seva adopció implica un canvi en la manera de treballar que no sempre és immediat.
També és habitual trobar expectatives poc realistes, com ara pensar que la intel·ligència artificial pot automatitzar completament processos complexos sense intervenció humana.
Com començar amb criteri
Per a una pime, lenfocament més eficaç sol ser començar de forma senzilla. Identificar una tasca concreta que consumeixi temps, aplicar una eina generalista i avaluar-ne l’impacte real.
A partir d´aquí, es poden incorporar solucions més específiques en funció de les necessitats de cada àrea. L’objectiu no és adoptar la intel·ligència artificial de manera massiva, sinó fer-ho de manera progressiva i alineada amb l’activitat de l’empresa.
Una qüestió d’enfocament, no de tecnologia
La intel·ligència artificial no és una solució en si mateixa, sinó una capa que millora processos existents. Les empreses que estan obtenint avantatge no són necessàriament les que utilitzen més eines, sinó les que han sabut integrar-les amb sentit a la seva operativa.
En aquest context, l‟adopció d‟IA no s‟hauria de plantejar com un projecte tecnològic aïllat, sinó com una evolució natural dins del procés de digitalització.
Des de l’Oficina Accelera Pime d’amec, el focus està precisament a acompanyar les empreses en aquest procés: identificar oportunitats reals i aterrar la tecnologia al seu dia a dia perquè tingui impacte.
