El mercat global de matèries primeres travessa una disrupció sense precedents després de l’esclat del conflicte al Pròxim Orient a començaments de 2026. El tancament efectiu de l’Estret d’Ormuz ha desencadenat el xoc de subministrament més gran registrat fins ara. Per a la indústria espanyola, l?impacte va més enllà de l?encariment energètic: suposa una fractura en la disponibilitat d?insums industrials i químics estratègics, en un entorn de volatilitat extrema.

_
1. Previsions de Preus de Matèries Primes (2026-2027)

(f) pronòstic

_
2. Insums Energètics i Fractura de la Cadena Logística

El conflicte evidencia una fractura total de la cadena de subministrament: afecta simultàniament l’energia (combustible marítim), la logística (rutes de transport) i els productes químics industrials que viatgen per les mateixes vies.

• Estret d’Ormuz, coll d’ampolla múltiple: sortida del 35% del petroli marítim i del 20% del GNL mundial, a més d’insums químics industrials crítics.
• L’enllaç crític del Sofre: Un terç del comerç global de sofre depèn d’aquesta regió. El sofre és essencial per produir àcid sulfúric, insumeixo clau en la lixiviació de minerals de coure i níquel. Qualsevol interrupció logística a l’Estret es tradueix, doncs, en escassetat dels metalls que necessita la indústria de béns d’equip.
• Energia i processament de metalls: Metalls com l’alumini pateixen un doble impacte: la interrupció directa de les exportacions des del golf i l’encariment de l’energia necessària per a les foneries europees.
• Efecte en cadena als nòlits: La pujada del Brent —que va arribar a 118 $/bbl al març— no només eleva la factura energètica de planta, sinó que dispara els costos de transport i nòlits de tots els components importats i exportats.

_
3. Perspectives de la Demanda: Sectors de Refugi vs. Mercats en Desacceleració

El fabricant europeu ha de reorientar la seva estratègia comercial cap a nínxols resilients que compensin la debilitat macroeconòmica:

• Defensa (OTAN): tracció extraordinària en fabricació feixuga i tecnologia de doble ús pels compromisos de despesa de l’Aliança.
• Centres de dades i IA: demanda sostinguda d’infraestructura elèctrica, refrigeració i coure.
• Xarxes i renovables: la urgència de sobirania energètica a Europa accelera l’electrificació com a refugi davant de la volatilitat fossil.
• Debilitat a països emergents: creixement revisat a la baixa del 4% al 3,6%, limitant l’exportació cap a aquests mercats fora dels sectors estratègics.

_
4. Escenaris de Risc

Risc Al Alça

Perllongament o agreujament del conflicte més enllà del maig del 2026 (fi de la fase aguda a l’escenari base).

• Preus d’energia : sense reobertura de l’Estret abans del 3T 2026, el Brent podria situar-se entre 95 i 115 $/bbl. El límit alt s’assoliria amb danys greus en infraestructura de producció (−4% de capacitat global).
• Fractura sistèmica d’insums: una interrupció perllongada del sofre del Golf (un terç del comerç mundial) frenaria la mineria global de coure i níquel.
• Cascada sobre fertilitzants i aliments: la urea podria superar els rècords del 2022 per la manca de gas i les restriccions d’exportació del Golf, elevant els costos agrícoles i agreujant la inseguretat alimentària.

_
Risc a la Baixa

Hi ha dos factors principals que podrien moderar els preus més del que s’esperava:

• Resolució ràpida i excedent: si les tensions es dissipen, el mercat retornaria a l’excedent de 4 mb/d previst a finals del 2025, amb preus per sota de les projeccions el 2027.
• Debilitat del creixement: una desacceleració global –especialment a la Xina per la crisi immobiliària, o en inversió intensiva com IA– reduiria la demanda de metalls industrials.

_
Recomanacions Estratègiques

La seguretat de subministrament ha esdevingut prioritat estratègica:

• Diversificació i autonomia energètica : acceleració cap a renovables domèstiques (solar, eòlica, hidro) per reduir la vulnerabilitat geopolítica, amb renovat interès a llarg termini en nuclear i reactors modulars petits.
• Resiliència logística: rutes alternatives -oleoductes i plantes de processament- que evitin colls d’ampolla com l’Estret d’Ormuz.
• Inventaris preventius: acumulació a mitjà termini com a autoassegurança davant de la incertesa de subministrament.
• Instruments financers : cobertures (hedging) sobre energia i metalls per gestionar la volatilitat extrema.

_
La indústria europea opera en un entorn on la inflació als països emergents i en desenvolupament es projecta al 5,1% per al 2026, encarint els components importats i debilitant la demanda en mercats d’exportació clau. La rendibilitat del sector dependrà de l?agilitat operativa per repercutir costos i de la solidesa financera per absorbir les tensions de caixa pròpies d?una cadena de subministrament fragmentada i costosa.

En un context d’incertesa geopolítica persistent, l’adaptabilitat deixa de ser un avantatge competitiu per convertir-se en un requisit de supervivència. L’èxit estratègic el 2026 no es mesurarà pel volum de vendes, sinó per la capacitat de protegir marges i sostenir l’operació davant d’un xoc de costos històric.