Les regulacions tècniques són més costoses que els aranzels

8 de maig de 2026

La UNCTAD analitza com les mesures no aranzelàries, com a normatives tècniques i de seguretat, s’han convertit en el principal obstacle per al comerç global, superant fins i tot l’impacte dels aranzels tradicionals.

El panorama comercial actual mostra un gir cap a l’intervencionisme i el nacionalisme econòmic. Les mesures que més creixen són:

  • Mesures tècniques (SPS i OTC): Les notificacions de Mesures Sanitàries i Fitosanàries (MSF/SPS) i Obstacles Tècnics al Comerç (OTC/TBT) relacionades amb la salut, seguretat i medi ambient han augmentat durant dues dècades i són tres vegades més freqüents que qualsevol altra intervenció comercial.
  • Barreres no aranzelàries restrictives: El 2025, la creació de noves restriccions no aranzelàries (com llicències d’importació i quotes) va ser gairebé dues vegades més freqüent que els augments d’aranzels.
  • Subsidis i contingut local: Han augmentat els subsidis per a la transició verda , els quals freqüentment inclouen requisits de contingut local per afavorir la indústria nacional.
  • Restriccions a l’exportació: S’observa una tendència a restringir la sortida dels minerals crítics per assegurar el control de les cadenes de valor globals.
_
El cost real de les mesures no aranzelàries

A diferència d’un aranzel, el cost de les mesures no aranzelàries és indirecte. Perquè una empresa faci que producte sigui «legal» a un altre país ha d’assumir una sèrie de costos:

  • Costos d’informació: Pagar per saber quines regles hi ha al mercat de destinació.
  • Costos de compliment i adaptació: Les diferències reguladores obliguen les empreses a realitzar proves i certificacions addicionals per a cada mercat.
  • Costos de procediment: Pagar per proves de laboratori addicionals, certificacions i tràmits burocràtics.

_
Sumant totes aquestes despeses d’adaptació i burocràcia, la xifra resultant és més alta que l’aranzel que es paga a la duana.

A més de la càrrega econòmica, aquestes “barreres invisibles” generen una càrrega operativa considerable. Les empreses més petites són les més afectades, ja que el volum i la complexitat de les normatives d’etiquetatge, embalatge i aprovació poden ser tan aclaparadors que les exclouen totalment del mercat global.

_
Països que apliquen més mesures

L’ús d’aquestes barreres està liderat per les grans potències sota objectius de seguretat nacional i resiliència :

  • Estats Units: Els seus acords comercials recents se centren que altres països reconeguin els seus propis estàndards específics en sectors com l’automotriu, el farmacèutic i l’agroalimentari.
  • Països desenvolupats: Hi ha una tendència a la «sobreregulació» , és a dir, l’aplicació de requisits addicionals que van més enllà dels estàndards internacionals recomanats.

Aprofundeix amb els recursos amec data del CoLAB

Vols més informació? Contacta'ns!

Descarrega el document "El gran repte de la indústria internacionalitzada"

Omple el formulari i rep-lo al teu email

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.