1. Menys operacions, però de més valor i més precisió

Al mercat de fusions i adquisicions, els grans megadeals cedeixen protagonisme a operacions més petites i focalitzades. En inversió estrangera directa, el nombre de nous projectes cau per primer cop des del 2020 (-6,6%), però el capital total mobilitzat puja un 2,2%.

El que explica aquesta aparent contradicció és un canvi en la lògica inversora: les empreses ja no inverteixen per guanyar mida o presència geogràfica genèrica. Inverteixen per adquirir capacitats concretes que no tenen , o per reforçar posicions on ja són fortes. El resultat són inversions més grans però menys nombroses. El capital es concentra i es concentra amb intenció.

_
2. La geopolítica ha esdevingut el principal determinant del flux de capital

Fins fa pocs anys, el capital seguia fonamentalment criteris de rendibilitat i d’eficiència. Avui, el capital flueix principalment dins de blocs de països afins políticament. El bloc liderat pels Estats Units concentra dos terços del total mundial d’inversió estrangera directa, i el 83% d’aquest capital circula internament entre els seus membres .

El bloc vinculat a la Xina, per contra, segueix una trajectòria descendent. La seva inversió intrabloc és volàtil i la proporció de capital adreçada a sectors estratègicament sensibles ha caigut a mínims històrics. La fragmentació del sistema internacional en dues òrbites inversores diferents ja és una realitat consolidada que condiciona qualsevol decisió d’expansió geogràfica.

_
3. Els sectors que atrauen el capital són intensius en tecnologia i en capital físic

La inversió es concentra en uns quants àmbits que comparteixen dues característiques: requereixen quantitats massives de capital per ser construïts, i són considerats estratègicament crítics pels governs.

Els tres sectors que més capital d’IED han captat el 2025 són comunicacions, energies renovables i semiconductors . Centres de dades, fàbriques de xips i infraestructura energètica absorbeixen la major part del capital disponible. El sector amb més creixement en nombre de projectes és espai i defensa, amb un increment del 63%.

A l’àmbit del M&A, les adquisicions més actives són les que permeten a les empreses incorporar capacitats tecnològiques que no podrien desenvolupar internament a temps. La lògica no és comprar quota de mercat, sinó comprar coneixement i temps.

_
4. Europa inverteix més, però perd competitivitat com a destinació industrial

El capital invertit al continent va créixer un 15% el 2025, cosa que la situa entre les regions amb més dinamisme, però aquest creixement està molt concentrat geogràficament (França va captar gairebé la quarta part del total europeu) i sectorialment, impulsat gairebé en exclusiva per grans projectes de centres de dades.

El problema estructural dEuropa és el cost energètic. L’electricitat industrial a Europa costa el doble que als Estats Units . Per a sectors intensius en energia, aquesta diferència de cost està incidint en les decisions de localització. Les empreses comencen a triar Amèrica del Nord o Orient Mitjà per instal·lar nova capacitat productiva que abans haurien ubicat a Europa.

_
5. L’Índia i els Estats Units lideren l’atracció d’inversió amb perfils diferents

Al terreny de la IED, l’Índia s’ha consolidat com la tercera destinació mundial , i ha captat el 20,6% de tota la inversió d’Àsia-Pacífic. El seu atractiu combina un mercat intern enorme en expansió, una classe manufacturera en creixement accelerat i una posició geopolítica que la manté dins del bloc occidental sense els costos reguladors d’economies més madures.

Els Estats Units, per la seva banda, domina el mercat de M&A. Les empreses americanes mostren el major nivell de confiança per adquirir o ser adquirides, sostingudes per una infraestructura financera i jurídica sòlida i per polítiques industrials que incentiven activament la inversió en sectors estratègics.

_
6. Les grans empreses venen actius: el mercat de carve-outs es consolida

Una de les tendències més marcades al mercat de M&A del 2026 és la multiplicació dels anomenats carve-outs : operacions en què una gran empresa ven o escindeix una unitat de negoci que ja no encaixa amb la seva estratègia central. No són vendes d’emergència ni senyals de crisi : són decisions deliberades de simplificació del portfoli.

Gestionar negocis molt diferents entre si consumeix recursos directius i capital que podrien concentrar-se a les àrees on es té avantatge competitiu. Vendre allò perifèric no és un signe de debilitat, sinó una eina d’acceleració estratègica.

_
7. L’expansió internacional es fa amb més cautela i més coneixement previ de la destinació

Tant a M&A com a IED, les empreses estan sent molt més selectives en l’elecció de mercats. L’expansió transfronterera es fa en mercats on l’empresa ja opera, ja té relacions, o on l’entorn regulador i cultural resulta familiar.

Aquesta cautela no és només una resposta a la incertesa macroeconòmica. És també una resposta a la complexitat fiscal i regulatòria internacional més gran: els marcs de tributació corporativa han canviat, els requisits de compliment normatiu s’han endurit, i la volatilitat aranzelària dificulta les projeccions financeres a llarg termini en mercats poc coneguts.

El patró resultant és una internacionalització més lenta i més sòlida: menys apostes arriscades en mercats nous, més aprofundiment en mercats on ja hi ha presència.