La indústria química s’estanca globalment

18 de maig de 2026

Crèdit i Caució analitza la desacceleració global de la indústria química provocada pel conflicte bèl·lic al Golf i el tancament de l’Estret d’Ormuz. Els preus elevats de l’energia i la manca de matèries primeres crítiques afecten severament la producció, especialment a Europa.

Panorama global i creixement
  • Forta desacceleració: Es preveu que el creixement de la producció química mundial sigui de només un 0,6% el 2026 , una xifra molt inferior (1,6 punts menys) a les estimacions prèvies al conflicte al Golf.
  • Escenari advers: Si el conflicte es prolonga i l’Estret d’Ormuz roman tancat fins al setembre, la producció global podria contraure’s un -1,7% .
  • Impacte per subsectors: Mentre que les pintures i revestiments creixeran un 3,1%, els agroquímics patiran una caiguda del 2,4% i els sabons/detergents una lleu contracció del 0,3%.
_
Factors crítics dimpacte
  • Crisi energètica i de matèries primeres: La indústria química és una de les més afectades per la guerra del Golf, ja que el petroli i el gas són matèries primeres fonamentals per a les quals hi ha poques alternatives. El Golf subministra el 50% de les exportacions d’etilenglicol i el 40% de metanol.
  • Incertesa comercial: Hi ha un gran temor que l’ excés de capacitat de la Xina desviï productes barats cap a Europa, soscavant la demanda de la producció local.
_
Acompliment per regions principals
  • Europa: S’espera una contracció del 2,2% . Alemanya , el productor europeu més gran, patirà una caiguda del 4,7% a causa de la seva alta exposició a la volatilitat energètica i la competència global.
  • Estats Units: previsió d’una lleu caiguda del 0,5% . No obstant això, els EUA mantenen un avantatge competitiu en costos gràcies a les reserves de gas d’esquist .
  • Àsia-Pacífic:
    • Xina: El creixement s’alentirà al 2,7% a causa d’una menor demanda externa i problemes de sobrecapacitat.
    • Índia: És el punt brillant, amb un creixement previst del 4,7% impulsat per la robusta demanda interna i el suport governamental.
    • Japó: patirà una de les caigudes més grans ( -4,8% ) per la seva dependència gairebé total (95%) del petroli de l’Orient Mitjà.
_
Oportunitats i reptes futurs
  • Motors de creixement: Com que els productes químics bàsics (com l’etilè o metanol) pateixen molta competència en preu, l’oportunitat rau a moure’s cap a químics d’especialitat (especialment a Europa i Japó), que són productes de més qualitat, preus premium i millors marges.
  • Transició energètica: La descarbonització és tant un repte com una necessitat; les empreses enfronten grans inversions i pressions reguladores per complir els estàndards ambientals. Aquelles que no puguin invertir en aquestes innovacions corren el risc de quedar fora del mercat a favor de grans actors més eficients.

Aprofundeix amb els recursos amec data del CoLAB

Vols més informació? Contacta'ns!

Descarrega el document "El gran repte de la indústria internacionalitzada"

Omple el formulari i rep-lo al teu email

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.