El Parlament Europeu ha arribat a un acord amb els Estats membres de la UE sobre el text final de la Directiva Òmnibus I sobre la simplificació de la informació de sostenibilitat i les normes de diligència deguda per a les empreses.
Els nous llindars deixen fora del reporting i diligència deguda a la gran majoria de companyies inicialment previstes sota CSRD i CSDDD. En lloc d’empreses a partir de 50 milions de facturació, com va plantejar la Comissió, el nou mínim queda en 450 milions i més de 1.000 empleats. Segons la presidència del Consell, aquesta modificació eximeix més del 85% de les empreses inicialment incloses . Això suposa un gir reglamentari orientat a reduir els costos administratius i frenar l’expansió del marc ESG obligatori.
L’obligació d’informar ja no serà generalitzada, sinó restringida a grans corporacions. Tres canvis clau:
El reporti haurà de ser més quantitatiu , cosa que redueix la interpretació narrativa i acota la informació exigible.
Els estàndards sectorials deixen de ser obligatoris i passen a ésser voluntaris.
Les empreses per sota del llindar poden negar compartir informació addicional , evitant que grans grups els traslladin càrregues documentals.
_
A més, la Comissió crearà un portal digital amb plantilles i guies , cosa que facilitarà l’estandardització documental i previsiblement reduirà divergències entre interpretacions nacionals.
Només quedaran obligades les empreses amb més de 5.000 empleats i facturació superior a 1.5 mil milions . L’eliminació dels plans de transició climàtica obligatoris implica que la compatibilitat amb l’Acord de París no serà exigida mitjançant un full de ruta empresarial. La responsabilitat i les sancions es desplacen a l’àmbit nacional, amb multes potencials de fins al 3% del volum de negoci mundial.
El pacte arriba després de mesos de pressió empresarial i negociacions perllongades. Alguns parlamentaris celebren el resultat com a reducció històrica de costos per a empreses i una victòria per a la competitivitat, mentre que altres ho interpreten com una debilitació del Pacte Verd europeu , especialment per l’eliminació dels plans de transició climàtica.
El marc ESG es concentra en actors de grans dimensions ; la gran empresa continuarà reportant, però amb menys complexitat sectorial.
Les pimes queden en una posició més flexible, amb menys càrrega documental i menys traçabilitat exigible.
La cadena de subministrament pot experimentar menys pressió cap al proveïdor petit , atès que aquest podrà legalment rebutjar sol·licituds addicionals.
Com que no hi ha obligació de transició climàtica, hi pot haver menor alineació estructural amb objectius climàtics en sectors intensius en carboni.
PARLAMENT EUROPEU. Comunicat de premsa (9 desembre 2025)