Abast empresarial i magnitud del canvi regulatori

Els nous llindars deixen fora del reporting i diligència deguda a la gran majoria de companyies inicialment previstes sota CSRD i CSDDD. En lloc d’empreses a partir de 50 milions de facturació, com va plantejar la Comissió, el nou mínim queda en 450 milions i més de 1.000 empleats. Segons la presidència del Consell, aquesta modificació eximeix més del 85% de les empreses inicialment incloses . Això suposa un gir reglamentari orientat a reduir els costos administratius i frenar l’expansió del marc ESG obligatori.

_
Canvis profunds al reporting (CSRD)

L’obligació d’informar ja no serà generalitzada, sinó restringida a grans corporacions. Tres canvis clau:

• El reporti haurà de ser més quantitatiu , cosa que redueix la interpretació narrativa i acota la informació exigible.

• Els estàndards sectorials deixen de ser obligatoris i passen a ésser voluntaris.

• Les empreses per sota del llindar poden negar compartir informació addicional , evitant que grans grups els traslladin càrregues documentals.

_
A més, la Comissió crearà un portal digital amb plantilles i guies , cosa que facilitarà l’estandardització documental i previsiblement reduirà divergències entre interpretacions nacionals.

_
Reducció substancial en diligència deguda (CSDDD)

Només quedaran obligades les empreses amb més de 5.000 empleats i facturació superior a 1.5 mil milions . L’eliminació dels plans de transició climàtica obligatoris implica que la compatibilitat amb l’Acord de París no serà exigida mitjançant un full de ruta empresarial. La responsabilitat i les sancions es desplacen a l’àmbit nacional, amb multes potencials de fins al 3% del volum de negoci mundial.

_
Context polític de l’acord

El pacte arriba després de mesos de pressió empresarial i negociacions perllongades. Alguns parlamentaris celebren el resultat com a reducció històrica de costos per a empreses i una victòria per a la competitivitat, mentre que altres ho interpreten com una debilitació del Pacte Verd europeu , especialment per l’eliminació dels plans de transició climàtica.

_
Possibles efectes operatius per a empreses europees

• El marc ESG es concentra en actors de grans dimensions ; la gran empresa continuarà reportant, però amb menys complexitat sectorial.

• Les pimes queden en una posició més flexible, amb menys càrrega documental i menys traçabilitat exigible.

• La cadena de subministrament pot experimentar menys pressió cap al proveïdor petit , atès que aquest podrà legalment rebutjar sol·licituds addicionals.

• Com que no hi ha obligació de transició climàtica, hi pot haver menor alineació estructural amb objectius climàtics en sectors intensius en carboni.