Compartim a continuació les dades més rellevants de la 15a edició de l’Enquesta Global de Construcció de KPMG per a 2025/2026 , titulada “The Paradox of Progress” . Aquest estudi és el més extens fins avui i recull les perspectives de 375 líders dels sectors d’enginyeria, construcció i béns arrels de tot el món. La informació es va recopilar entre gener i març de 2025 , complementades amb entrevistes individuals a experts i directius corporatius d’alt nivell.

_
L’Estat de la indústria

Tot i que l’optimisme sectorial ha escalat del 66% el 2023 al 71% actual , es tracta d’un optimisme cautelós, on el 75% dels executius es declara igual o significativament més reticent al risc que fa dotze mesos. La rendibilitat ja no es garanteix mitjançant el volum, sinó mitjançant la selectivitat i la disciplina.

El creixement actual col·lisiona amb tres pressions dominants:

• Forces del Mercat: Incertesa en els patrons de despesa dels clients i una complexitat tècnica creixent als projectes.
• Equilibri de Costos i Inversió: El desafiament de gestionar l’encariment de materials i de capital mentre es finança la transformació digital necessària.
• Pressions Regulatòries i de Cadena de Subministrament: Una xarxa de subministrament fràgil sota l’escrutini de normatives de sostenibilitat cada cop més severes.

_
Prioritats Estratègiques: El Mapa de Ruta

Per orquestrar el creixement en aquest entorn, el sector prioritza quatre eixos fonamentals per als propers 12 mesos:

• Eficiència Operativa i Rendibilitat: L’imperatiu és la governança de costos i la productivitat. La ineficiència ja no és un cost ocult, sinó una amenaça directa a la supervivència en un sector de marges estrets.
• Expansió de mercat i enfocament al client: El creixement es busca en geografies estratègiques i sectors de nova generació (Data Centers, infraestructura renovable), on l’agilitat de resposta és l’avantatge competitiu.
• Tecnologia i Innovació: No es tracta d’adopció aïllada, sinó d’una reinvenció digital que actuï com a teixit connectiu entre el disseny, la procura i l’execució.
• Gestió de Riscos i Resiliència: Transició cap a marcs de risc robusts i models de contractació col·laborativa que permetin una distribució equitativa de les contingències.

_
Palanques de Transformació: Persones, Tecnologia, Models

La transformació real passa a la intersecció d’aquests tres factors:

• Talent: La bretxa d’habilitats digitals és el coll d’ampolla principal per a l’automatització. Actualment, el 21% de la inversió en transformació es destina a activitats relacionades amb les persones, amb un 82% de les empreses planejant augmentar la formació per evitar que el talent sigui el fre de la tecnologia.
• Integració Tecnològica: El 18% de la inversió total s’assigna a solucions de dades. La meta és migrar d’eines aïllades a ecosistemes integrats on la dada flueixi sense friccions des del disseny fins al lliurament.
• Models de lliurament: La resiliència exigeix ​​abandonar els models transaccionals lineals per marcs col·laboratius i digitals que garanteixin velocitat i transparència.

_
Perspectives Regionals: Motors de Creixement Diferenciats

L’optimisme és global, però els catalitzadors són profundament locals:

• Amèrica del Nord (77%): Optimisme impulsat directament per la modernització massiva d’infraestructura i l’impacte de l’històric projecte de llei d’infraestructura dels EUA ( Landmark Infrastructure Bill ).
• EMEA (76%): Lideratge en energia verda i utilitats d’aigua , catalitzat per les regulacions de sostenibilitat més estrictes i ambicioses del món.
• APAC (74%): Un balanç estratègic entre transport i grans programes governamentals, sustentat per la urbanització contínua i el desenvolupament de megaciutats.
• Sud-amèrica (71%): confiança centrada en la modernització de serveis bàsics i transport, amb un enfocament pragmàtic en l’eficiència de les utilitats.