Introducció i marc normatiu

El 30 d’abril del 2026 marca l’inici formal de la fase operativa de la reforma tributària del consum al Brasil, amb la publicació de les regulacions de l’ impost sobre béns i serveis (IBS) i la contribució sobre béns i serveis (CBS) .

Tot i que són tributs legalment diferents, l’IBS de competència compartida entre estats, Districte Federal i municipis, i la CBS de competència federal, han estat dissenyats com a “impostos mirall”, compartint un marc conceptual i regulatori comú per garantir la neutralitat i simplificar el sistema.

El Brasil tenia cinc impostos principals sobre el consum, PIS, COFINS, ICMS, ISS i IPI , gestionats per tres nivells d’administració tributària: federal, estatal i municipal. Cada operació comercial podia creuar jurisdiccions, tipus i regles diferents. El resultat era un sistema amb costos de compliment elevats, alta litigiositat i freqüents distorsions en la formació de preus.

_
Abast de la implementació

L’IBS i la CBS funcionen com un IVA dual: el proveïdor cobra l’impost al client, ho declara i es dedueix l’impost que ell mateix va pagar a les compres. El resultat net és que només tributa la part del valor que hi ha afegit. Això elimina l’efecte esquerdada, és a dir, l’impost sobre impost que distorsionava els preus.

• Fet generador: la base de càlcul és, per regla general, el valor de l’operació, excloent-ne el mateix import de l’IBS i la CBS per evitar “l’impost sobre l’impost”.
• Territorialitat: s’adopta el principi de destinació, pel qual l’impost pertany a l’estat i el municipi on passa el consum, no necessàriament al territori on es produeix o factura el bé o servei.
• Subjecció passiva: hi són contribuents tant els proveïdors habituals o professionals com els adquirents en importacions. A més, s’atribueix una responsabilitat significativa a les plataformes digitals, que poden actuar com a responsables o substituts tributaris a les operacions que intermedien.

_
Pilars de la reforma

No acumulativitat plena

El nou sistema permet a les empreses descomptar l’impost pagat a les compres de l’impost que han d’ingressar per les vendes. A la pràctica, això significa que l’impost recau només sobre el valor afegit a cada fase de la cadena, no sobre l’import total acumulat en operacions anteriors. Per poder aplicar aquests crèdits, caldrà que loperació estigui correctament documentada i que limpost corresponent hagi estat efectivament ingressat.

Split Payment (Pagament Segregat)

És un dels canvis operatius més rellevants de la reforma. En determinades operacions, quan es faci el pagament d’una factura, l’import corresponent a l’impost es pot separar automàticament de la resta del pagament i enviar-se directament a l’administració tributària. Aquest sistema cerca reduir el risc d’impagament o frau fiscal i vincular la generació del crèdit tributari al pagament efectiu de l’impost.

Cashback (Devolució Personalitzada)

La reforma incorpora un mecanisme de devolució parcial de l’IBS i la CBS per a famílies de baixos ingressos inscrites al Cadastre Únic (CadÚnic). L’objectiu és compensar part de l’impacte que tenen els impostos sobre el consum a les llars amb menys renda i fer que el sistema sigui menys regressiu.

_
Diferències entre l’escenari anterior i el nou model

_
Cronograma de transició

La reforma no s’aplica de manera instantània, sinó mitjançant un procés de substitució gradual.

• 2026: Període de prova amb alíquotes reduïdes (0,1% IBS / 0,9% CBS). La suma pagada el 2026 podrà compensar-se amb PIS/COFINS o sol·licitar-se en devolució.
• 2027–2028: Extinció de PIS/PASEP i COFINS. Implementació d’alíquotes de referència de CBS i IBS.
• 2029-2033: Reducció gradual de l’ICMS i ISS alhora de l’augment de les alíquotes de l’IBS.
• 2033 d’ara endavant: Extinció total de l’ICMS i ISS. El sistema opera plenament sota IBS i CBS.