Les empreses europees s’enfronten a un panorama normatiu cada cop més exigent en matèria de sostenibilitat. Els criteris ESG han deixat de ser una opció per convertir-se en un eix estratègic fonamental, impulsat per un marc regulador en evolució constant.

_
Un escenari normatiu complex però ple doportunitats

En els darrers anys, la Unió Europea ha estat pionera a l’establiment de regulacions que promouen pràctiques empresarials més sostenibles i transparents. Des de l’Acord de París, el ritme de canvis ha estat vertiginós.

Aquest entorn, si bé suposa un desafiament d‟adaptació, també ofereix avantatges competitius significatius per a les empreses que s‟anticipen: accés preferent a finançament, noves oportunitats de negoci i una millor relació amb inversors, clients i altres grups d‟interès.

_
Les quatre normatives clau que has de conèixer

El nou marc regulador europeu s’articula al voltant de quatre pilars fonamentals:

Per mesurar i divulgar:

• CSRD (Directiva d’Informes de Sostenibilitat Corporativa): amplia els requisits de reporti sobre impactes ambientals i socials
• CSDDD (Directiva de Diligència Deguda): obliga a avaluar i mitigar impactes a tota la cadena de subministrament

_
Per definir:

• Taxonomia de la UE : estableix quines activitats econòmiques es consideren sostenibles

_
Per assignar capital:

• SFDR (Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles): promou la transparència i prevé el greenwashing

_
Implementació diferenciada a Europa

No tots els països europeus apliquen aquestes normatives amb el mateix nivell d’exigència. Mentre Alemanya i França destaquen pel seu enfocament estricte i anticipat, amb lleis nacionals que fins i tot superen els requisits europeus, països com Itàlia adopten una implementació més gradual. Espanya se situa en una posició intermèdia, amb una adaptació alineada amb les directrius europees.