El BCE alerta sobre riscos inflacionaris lligats a l’energia

19 de març de 2026

El BCE ha decidit mantenir els tipus d’interès en nivells restrictius (2,00% dipòsit, 2,15% finançament i 2,40% marginal) en un context d’elevada incertesa, especialment per l’impacte del conflicte al Pròxim Orient sobre l’energia.

La clau no és només reduir la inflació actual, sinó evitar que les expectatives a llarg termini es desanclen. Si empreses i llars anticipen inflació elevada de forma persistent, tendiran a ajustar preus i salaris a l’alça, generant una espiral difícil de controlar.

_
Anatomia de la inflació

La inflació prevista per al 2026 s’ha revisat a l’alça fins al 2,6% a causa principalment del conflicte al Pròxim Orient. El BCE vigila dos nivells de contagi:

  • Efectes indirectes: L’augment del cost de l’energia es trasllada a altres béns i serveis (la inflació subjacent, que exclou energia i aliments, s’estima en un 2,3% per al 2026 ).
  • Efectes de segona ronda: El risc que l’augment dels preus de l’energia provoqui pujades salarials excessives que, alhora, retroalimentin la inflació. Ara com ara, el creixement de la compensació per empleat ha baixat al 3,7% (des del 4,0%), cosa que dóna cert marge de confiança al BCE.
_
Perspectives de creixement

Tot i que han revisat a la baixa el creixement per al 2026 (només un 0,9% ), el BCE identifica pilars de suport que eviten una recessió profunda:

  • Consum privat: Impulsat per un mercat laboral sòlid amb nivells de desocupació històricament baixos.
  • Inversió pública i estratègica: La despesa governamental en defensa i infraestructura , juntament amb la inversió empresarial en digitalització i R+D, estan compensant la feblesa de les exportacions.
_
Escenaris alternatius

Atesa la volatilitat del subministrament de petroli i gas, el BCE no es refia només del seu “escenari de referència”. Han analitzat escenaris alternatius on una alteració perllongada del subministrament energètic elevaria la inflació per sobre del previst i reduiria el creixement encara més.

1. L’escenari de “pertorbació perllongada”

El principal escenari alternatiu analitzat contempla una alteració perllongada i severa del subministrament de petroli i gas . En aquest cas, els resultats per a l’economia serien pitjors que a l’escenari de referència.

Això passaria en cas de:

  • Contagi a altres preus: L’augment del cost de l’energia es trasllada de manera massiva als preus d’altres productes i serveis (no només gasolines o llum).
  • Espiral salaris-preus: Els treballadors exigeixen augments salarials molt més grans per compensar la pèrdua de poder adquisitiu, cosa que obliga les empreses a pujar preus de nou, creant un bucle inflacionari.
  • Cadenes de subministrament: Si la guerra interromp les rutes comercials mundials de manera més àmplia, provocant escassetat de matèries primeres.
_
L’escenari “optimista”

Tot i que el BCE se centra en els riscos negatius, també esmenten un escenari on les coses podrien anar millor del previst si:

  • Conflicte breu: Les repercussions econòmiques de la guerra al Pròxim Orient resulten ser més efímeres del que s’espera actualment.
  • Impuls tecnològic i d’inversió: La despesa en defensa, les infraestructures i l’adopció de noves tecnologies per part de les empreses europees impulsen el creixement més del calculat.

Aprofundeix amb els recursos amec data del CoLAB

Vols més informació? Contacta'ns!

Descarrega el document "El gran repte de la indústria internacionalitzada"

Omple el formulari i rep-lo al teu email