El Circularity Gap Report 2026 , publicat per Circle Economy i Deloitte, planteja la circularitat des d’una perspectiva econòmica. No se centra en el dany ambiental de l’economia lineal, sinó en el valor econòmic que es perd cada any i que es podria evitar. Aquesta pèrdua la denomina Value Gap o bretxa de valor.

Aquest enfocament trasllada el debat de la sostenibilitat al terreny del negoci: rendibilitat, competitivitat, resiliència i gestió del risc.

La circularitat no és sinònim de reciclatge. Una empresa que es limita a reciclar més està operant al nivell més baix de recuperació de valor. El veritable diferencial competitiu és el disseny del producte i els models de servei associats. Els fabricants que interioritzin aquesta jerarquia abans que els seus competidors estaran més ben posicionats davant la pressió regulatòria que s’acosta i davant les exigències creixents dels seus clients industrials.

_
L’economia lineal destrueix valor de manera estructural

El punt de partida és una constatació que la pèrdua de valor està integrada al seu propi disseny. El model d’extreure, fabricar i llençar genera pèrdues estructurals a cada fase del cicle de vida de materials i productes. És conseqüència directa de com estan dissenyats els productes, organitzades les cadenes de subministrament i estructurats els incentius econòmics.

Bona part del valor que una empresa incorpora als seus productes (materials, energia, treball, tecnologia, disseny) es destrueix abans o després que el producte compleixi la seva funció, i aquesta destrucció és evitable.

_
Les pèrdues per a la indústria manufacturera

Dels diferents mecanismes de pèrdua de valor identificats, dos afecten directament els fabricants d’equipament industrial.

• Pèrdues durant la fabricació. En el procés de transformar matèries primeres en productes semiacabats o finals es perd valor per ineficiències, defectes i minves. A les economies industrialitzades, els costos de materials representen aproximadament la meitat del cost total industrial. Reduir aquestes pèrdues baixa costos directes, millora la competitivitat i pot reforçar la reputació de l’empresa davant de clients cada vegada més atents a l’eficiència en l’ús de recursos.
• Pèrdues al final de la vida útil dels actius. Quan es retira una màquina o un sistema industrial, es perd la major part del valor que incorporava: treball, energia, disseny i tecnologia. El reciclatge recupera únicament el valor del material brut, que és el nivell més baix possible de recuperació. La jerarquia de més a menys retenció de valor és clara: reparar i mantenir, reutilitzar components, refabricar (remanufacturing) i, només al final, reciclar. Aquesta jerarquia té implicacions directes sobre com cal dissenyar els productes.

_
El mecanisme clau: l’obsolescència prematura

Un dels principals motors de pèrdua de valor és l’obsolescència prematura: productes i actius que es retiren abans d’haver esgotat la vida tècnica útil , no per deteriorament real sinó per decisions de disseny, pressions comercials, canvis reguladors o comportament de l’usuari.

La resposta directa és dissenyar per a la durabilitat i la modularitat: crear equips que es puguin actualitzar, reparar i adaptar sense substituir el conjunt. Per a un fabricant de béns dequip, això no és només una qüestió de sostenibilitat, és un argument de proposta de valor cap als seus clients.

_
La depreciació evitable com a oportunitat de negoci

L’informe presta especial atenció al deteriorament de maquinària i infraestructures a un ritme més ràpid del necessari, per manca de manteniment, ús inadequat o obsolescència. S’estima que entre el 25% i el 50% d’aquesta depreciació es podria evitar. Això obre dues oportunitats concretes per als fabricants:

• Models de negoci basats en el manteniment, la revisió i l’extensió de vida útil dels equips: servitització, contractes de manteniment, actualitzacions modulars.
• L’argument comercial cap als clients: invertir en equips dissenyats per durar i mantenir-se té un retorn econòmic directe i mesurable.

_
Recomanacions per als fabricants

Les recomanacions sarticulen en tres línies.

• Construir un cas de negoci holístic per a la circularitat. Mapejar les ineficiències en l’ús de materials al llarg de tota la cadena de valor, quantificar el valor dels residus evitats i dels actius amb vida estesa, i incorporar beneficis menys tangibles com la resiliència davant de disrupcions de subministrament i la reducció del risc regulatori. L’objectiu és demostrar que la circularitat no és un cost, sinó una font de valor financer, estratègic i competitiu.
• Innovar i escalar models de negoci circulars. Models com el producte com a servei, el lísing de materials i els esquemes de represa al final de la vida útil. Per als fabricants de béns d’equip, els més aplicables són els contractes de rendiment o disponibilitat en lloc de la venda pura de l’equip, la represa d’equips per a la refabricació i els programes d’actualització modular.
• Col·laborar al llarg de la cadena de valor. Moltes oportunitats circulars no són accessibles per a una sola empresa: requereixen coordinació amb clients i proveïdors, i en alguns casos amb altres fabricants del mateix sector, per organitzar infraestructures compartides de recollida, classificació i revaloració de materials i components.