Actualització (21 de febrer): Hem publicat el contingut del pla de Trump per aplicar aranzels recíprocs i les seves implicacions per a les empreses exportadores europees: El Pla B de Trump per aplicar aranzels recíprocs

_
Sobre què han decidit i quina és la decisió?

El tribunal va examinar si la facultat de la IEEPA per “regular la importació” permetia al president imposar aranzels de manera unilateral. L’administració Trump havia invocat aquesta llei per declarar emergències nacionals a causa del tràfic de drogues (afectant Canadà, Mèxic i la Xina) i els dèficits comercials persistents, imposant aranzels “recíprocs” a gairebé tots els socis comercials.

El Suprem ha decidit que:

• La Constitució atorga al Congrés , no al president, el poder exclusiu d’imposar impostos i aranzels.
• El terme “regular” no inclou la facultat de gravar amb impostos , i si el Congrés hagués volgut delegar aquest poder extraordinari, ho hauria fet de forma expressa com en altres estatuts aranzelaris.
• S’ha aplicat la “doctrina de les qüestions més grans” , argumentant que, a causa de l’enorme importància econòmica i política dels aranzels, el president necessita una autorització del Congrés que sigui clara i no ambigua.

Conseqüències i implicacions immediates

La decisió invalida l’aranzel general del 10% imposat a gairebé tothom, així com els gravàmens específics més alts contra socis clau com la UE, la Xina, el Canadà i Mèxic. Les principals conseqüències inclouen:

• Reemborsaments multimilionaris: El govern dels EUA podria veure’s obligat a tornar milers de milions de dòlars recaptats il·legalment (s’estima que el cost podria rondar els 120.000 milions de dòlars , un 0,5% del PIB nord-americà).
• Caos administratiu: Hi ha una gran incertesa sobre com es gestionaran aquestes reclamacions de reemborsament, un procés que jutges dissidents han qualificat com un possible “embolic”.
• Inestabilitat comercial: L’anul·lació dels aranzels genera dubtes sobre la validesa dels acords comercials que altres països van acceptar sota la pressió d’aquests gravàmens.

_
Propers passos del govern dels Estats Units

L’administració Trump ha assenyalat que no retrocedirà i activarà un Pla B utilitzant altres autoritats legals. Els propers passos probables són:

• Ús de la Secció 232 i 301: El govern planeja pivotar cap a la Secció 232 de la Llei d’Expansió Comercial (seguretat nacional) o la Secció 301 de la Llei de Comerç de 1974 (pràctiques comercials deslleials) per mantenir el marc aranzelari.
• Noves investigacions: A diferència de la IEEPA, aquestes lleis requereixen processos més lents, investigacions formals que demostrin danys o discriminació, i justificacions procedimentals més robustes.
• Manteniment d’aranzels sectorials: La sentència no afecta els aranzels específics ja vigents sobre l’acer (50%) i l’alumini, que es van imposar sota altres normatives.

_
Implicacions per a la Unió Europea

Per a la UE, la sentència té efectes mixtos i genera una fase de reavaluació:

• Dubtes sobre l’acord comercial: El pacte aconseguit l’estiu passat (on la UE acceptava el 15% a canvi d’exportacions industrials lliures d’aranzels) queda a l’aire. La ratificació al Parlament Europeu es podria pausar fins que hi hagi claredat sobre els passos que prendrà Washington.
• Risc de nous gravàmens: Hi ha el temor que l’administració Trump trobi ràpidament una nova via legal per reintroduir els aranzels del 15% contra la UE ben aviat.
• Cerca d’estabilitat: Brussel·les ha instat els EUA a rebaixar la tensió i cerca “previsibilitat” en la relació comercial mentre analitza minuciosament la sentència.

_
Quins interrogants es plantegen a partir d’ara?

La decisió del Tribunal Suprem ha generat un panorama de gran incertesa legal i econòmica, obrint diversos dubtes fonamentals sobre com es desmantellaran els aranzels actuals i quins mecanismes utilitzarà el govern per intentar mantenir la seva política comercial.

Els dubtes i àrees d’incertesa principals són els següents:

1. El “caos” dels reemborsaments multimilionaris

Una de les incògnites més grans és si el govern dels Estats Units haurà de tornar els milers de milions de dòlars recaptats il·legalment.

• Qui els pot reclamar?: No és clar si tots els importadors que van pagar els aranzels sota la IEEPA podran rebre reemborsaments.
• Magnitud econòmica: S’estima que el Tresor ha recaptat uns 133.000 milions de dòlars només per aranzels d’emergència. Algunes estimacions situen el cost potencial de les devolucions en 120.000 milions de dòlars, cosa que representa aproximadament el 0,5% del PIB nord-americà.
• Complexitat del procés: El jutge dissident Brett Kavanaugh va qualificar el procés de reemborsament com un “embolic” (mess) , assenyalant que moltes empreses ja han repercutit aquests costos als consumidors, cosa que complica la lògica de la devolució.

_
2. El futur de l’acord comercial amb la UE

La sentència posa en dubte el pacte aconseguit l’estiu passat.

• Ratificació en pausa: El Parlament Europeu tenia previst votar la reducció d’aranzels a productes dels EUA la setmana que ve, però després de la decisió, veus com la de l’eurodiputada Anna Cavazzini demanen pausar la ratificació fins a tenir claredat sobre les conseqüències de la sentència.
• Validesa dels compromisos: Hi ha el dubte de si els acords comercials signats sota la pressió d’aquests aranzels ara invalidats continuaran sent honrats pels socis comercials.

_
3. La viabilitat del Pla B (Seccions 232 i 301)

Encara que l’administració Trump planeja pivotar cap a altres lleis, hi ha dubtes sobre si podran cobrir el buit legal de manera efectiva.

• Limitacions processals: A diferència de la IEEPA, lleis com la Secció 301 requereixen investigacions exhaustives, processos burocràtics robustos i troballes específiques de pràctiques discriminatòries abans d’imposar gravàmens.
• Un “xec en blanc”?: Experts legals suggereixen que la justícia ja ha marcat límits, indicant que la facultat de “modificar” aranzels sota la Secció 301 no és una llicència per iniciar una guerra comercial total sense control judicial.

_
4. Estabilitat i previsibilitat per a les empreses

La preocupació principal del sector privat és la manca d’un marc estable.

• Incertesa operativa: Les empreses de banda i banda de l’Atlàntic depenen de la previsibilitat per a les seves inversions i operacions; la possibilitat que Trump trobi una nova ruta legal ben aviat manté els mercats en suspens.
• Temor a la reintroducció: Hi ha el temor fundat entre els exportadors, com la indústria d’enginyeria alemanya, que es reintrodueixin aranzels similars (com el 15% a la UE) sota altres instruments legals en un futur molt proper.

_
5. L’abast de la “Doctrina de les Qüestions Majors”

La sentència deixa obert el dubte de com afectarà aquest precedent altres accions de l’Executiu. En aplicar aquesta doctrina, el Suprem ha establert que el Congrés ha de ser extraordinàriament clar abans de transferir poders econòmics de gran magnitud al president, cosa que podria limitar l’ús d’altres lleis d’emergència en el futur.