Els acords preferencials de la UE han tingut un impacte directe a l’augment de les exportacions d’empreses europees i la diversificació de destinacions després de la pèrdua del mercat rus.
La Comissió Europea ha publicat linforme que analitza lexecució de la política comercial de la UE i els seus efectes sobre el comerç de béns. Revisem cadascun dels tractats analitzats.
Canadà ( en aplicació des de 2017)
Les exportacions de béns de la UE a Canadà han crescut un 51% des de l’entrada en vigor de l’acord, davant del 20% d’augment cap a la resta del món. El nombre de pimes exportadores al Canadà es va incrementar un 20,3% , i el CETA ha reduït significativament els costos de certificació tècnica en sectors industrials mitjançant acords de reconeixement mutu.
Japó ( en vigor des del 2019)
Les exportacions europees al Japó han augmentat 267 milions d’euros des de l’entrada en vigor. Les empreses de la UE van obtenir contractes públics per valor de 317 milions d’euros el 2022, i la renovació dels acords de reconeixement mutu ha evitat duplicitats als assajos i certificacions industrials.
Vietnam ( en vigor des de 2020)
L?acord ha impulsat l?obertura del mercat vietnamita a la indústria europea. En els darrers cinc anys, dos terços de l’augment total de les exportacions de la UE a l’ASEAN-4 van provenir del Vietnam, consolidant el país com una de les principals destinacions industrials del bloc.
Regne Unit ( en vigor des de gener de 2021)
L?acord manté l?accés preferencial al principal soci comercial europeu després del Brexit. Des de la seva aplicació, la UE ha registrat un increment de 8.800 milions d’euros en exportacions de vehicles i components al Regne Unit , i ha compensat en gran mesura la pèrdua del mercat rus.
Nova Zelanda i Kenya ( en vigor des de maig i juliol de 2024 )
Tot i que encara no hi ha resultats quantificables, s’espera que la reducció dels aranzels industrials i els mecanismes de cooperació regulatòria reforcin les oportunitats per als fabricants europeus de béns d’equip.
Mercosur ( tancat políticament el desembre del 2024; pendent d’adopció formal)
L’acord eliminarà progressivament els aranzels del 14% en peces de vehicles i del 35% en automòbils i reduirà els riscos d’interrupció de subministraments de matèries primeres essencials per a la producció de bateries europees.
Mèxic ( conclosa; pendent de ratificació)
La modernització de l‟acord preveu l‟ eliminació total dels aranzels industrials il‟obertura de la contractació pública mexicana a tots els nivells de l‟administració. Inclourà, a més, disposicions de cooperació tècnica que facilitaran la certificació i el reconeixement d’estàndards per a maquinària i equips elèctrics.
Xile ( signat el 2024; en tramitació de ratificació)
Reemplaçarà l’acord del 2003, amb una liberalització gairebé total dels béns industrials i millores en contractació pública. A més, reforça la seguretat de subministrament de matèries primeres , especialment coure, les importacions de les quals des de Xile han compensat la caiguda del flux procedent de Rússia.
Àfrica Oriental i Occidental ( conclosos; pendents d’adopció)
La seva aplicació elevarà el comerç preferencial de la UE fins a gairebé el 50% del seu intercanvi mundial i ampliarà l’accés dels béns industrials europeus a mercats en expansió de l’Àfrica subsahariana.
L’informe subratlla que els acords preferencials han estat decisius per redirigir les exportacions industrials europees després de la imposició de sancions a Rússia.
Entre el 2019 i el 2024, la caiguda de les exportacions de béns de la UE a Rússia (– 53.100 milions d’euros ) va ser àmpliament compensada per un augment de més de 200.000 milions d’euros cap a socis amb acords comercials.
En el cas dels sectors industrials:
Comissió Europea, Informe sobre l’execució i el compliment de la política comercial de la UE (COM(2025)920 final)