Els Estats Units redefineixen la seva política marítima amb implicacions directes sobre el comerç global, els costos logístics i les exportacions industrials.
L’ America’s Maritime Action Plan és una estratègia integral presentada per l’administració de Donald Trump amb l’objectiu de recuperar el domini marítim de la nació, revitalitzar les drassanes i enfortir la seguretat nacional i econòmica.
A continuació, repassem el pla posant el focus en els punts que considerem més estratègics per a la comunitat d’amec.
L´estratègia s´articula al voltant de quatre pilars: la reconstrucció de la capacitat de construcció naval, l´impuls a la formació, la protecció del sector industrial marítim i el reforç de la seguretat nacional. Cadascun conté mesures concretes que afectaran de manera directa o indirecta el comerç internacional i els costos logístics de les empreses exportadores.
Aquest pilar busca augmentar la producció de vaixells en drassanes nacionals. Per aconseguir-ho, el pla proposa grans inversions en infraestructura portuària i drassanes, incloent-hi la modernització de dics secs i grues, així com la creació de Zones de Prosperitat Marítima per atraure capital privat cap a les comunitats costaneres i indústries marítimes.
La mesura més rellevant des del punt de vista del comerç internacional és l’establiment d’una taxa universal a vaixells comercials construïts a l’estranger que atraquin a ports dels EUA Aquesta mesura busca que els vaixells que es beneficien de l’accés al mercat nord-americà contribueixin directament a la revitalització de la capacitat marítima del país.
>Riscos identificats: Les fonts adverteixen que aquesta mesura podria elevar els costos d’importació per a consumidors i empreses, alterar les rutes comercials globals i provocar represàlies comercials d’altres països, com ja va passar anteriorment amb la Xina.
Aquest eix s’enfoca a assegurar que el comerç i les compres governamentals donin suport a la indústria local. L’objectiu és garantir una demanda estable per als vaixells amb bandera, tripulació i construcció dels Estats Units, reduint la dependència de flotes estrangeres.
Per això, el pla contempla enfortir els requisits de preferència de càrrega, exigint que un percentatge més alt de les mercaderies governamentals i comercials es transporti en vaixells amb bandera nord-americana.
>Requisit de Preferència Marítima dels EUA: es proposa exigir a les economies amb alt volum d’exportació que transportin un percentatge gradualment més gran de la seva càrrega en contenidors cap als EUA en vaixells nord-americans qualificats.
>Càrrega governamental: el pla busca augmentar el percentatge actual -que és del 50%- de les mercaderies d’agències governamentals civils que s’han de transportar obligatòriament en vaixells amb bandera dels Estats Units.
>Impost de Manteniment de Ports Terrestres per equilibrar els costos entre les importacions marítimes i les que arriben per terra. Aquesta iniciativa sorgeix per corregir una disparitat competitiva entre les diferents vies d‟entrada de mercaderies al país.
Actualment, la manca d’una taxa als ports terrestres equivalent a l’Impost de Manteniment de Ports (HMT) que paguen els ports marítims incentiva els transportistes a desviar la càrrega cap a les fronteres terrestres, cosa que perjudica la competitivitat dels ports marítims nord-americans.
Com a solució, s’establiria un impost del 0,125% sobre el valor de la mercaderia que entri per ports terrestres.
El risc no és immediat, però cal monitoritzar-lo ja
El MAP està en fase de proposta i alguns dels seus mecanismes (especialment la taxa per quilogram) encara han de travessar processos reguladors. Tot i això, la direcció política és clara i la velocitat d’implementació de l’administració Trump ha demostrat ser superior al que s’esperava. L’error seria esperar que sigui definitiu per reaccionar.
Riscos concrets a vigilar
El més tangible a curt termini és l’ encariment del noli marítim cap als EUA Si la taxa entre 0,01 i 0,25 $/kg s’aplica sobre els vaixells de càrrega estrangers, l’impacte en el cost final d’exportar maquinària industrial serà significatiu.
El segon risc rellevant és la pressió sobre els distribuïdors i importadors locals . Si el cost d’importar des d’Europa puja, els socis comercials als Estats Units poden cercar alternatives domèstiques.
El tercer, menys immediat però estructural, és la possible reconfiguració de rutes i hubs logístics . Si s’implementa l’impost a ports terrestres, empreses que feien servir Mèxic o Canadà com a punt d’entrada intermedi veuran aquest arbitratge encarit o eliminat.
Recomanacions logístiques pràctiques
El primer és que cada empresa quantifiqui la seva exposició real : quin volum en quilos exporta als EUA, per quin port entra, i quin percentatge representa el noli sobre el preu de venda.
El segon és revisar els contractes vigents amb clients als EUA per veure si inclouen clàusules de revisió de preu per variacions reguladores o aranzelàries.
El tercer és explorar si té sentit consolidar enviaments amb altres empreses del mateix sector o de l’entorn d’amec, per diluir el sobrecost per quilogram. La taxa penalitza el pes, no el valor, així que la densitat de valor de la tramesa importa molt.
THE WHITE HOUSE. RESTORING AMERICA’S MARITIME DOMINANCE