Les previsions del Banc Mundial apunten a un xoc històric als mercats de matèries primeres després del conflicte al Pròxim Orient i el tancament de l’Estret d’Ormuz: +16% a l’índex general de preus aquest any, amb màxims en energia, fertilitzants i metalls, i riscos severs per a la seguretat alimentària i els emergents si les disrupcions es prolonguen.
El mercat global de matèries primeres travessa una disrupció sense precedents després de l’esclat del conflicte al Pròxim Orient a començaments de 2026. El tancament efectiu de l’Estret d’Ormuz ha desencadenat el xoc de subministrament més gran registrat fins ara. Per a la indústria espanyola, l?impacte va més enllà de l?encariment energètic: suposa una fractura en la disponibilitat d?insums industrials i químics estratègics, en un entorn de volatilitat extrema.
| Categoria / Matèria Prima | Preu 2026 (f) | Preu 2027 (f) | % Canvi 2026 | % Canvi 2027 |
|---|---|---|---|---|
| ÍNDEX TOTAL | 113,7 | 99,8 | +15,5% | -12,3% |
| ENERGIA | 111,3 | 92,1 | +23,6% | -17,2% |
| Petroli (Brent) | 86,0 | 70,0 | +24,6% | -18,6% |
| Gas Natural (Europa) | 15,0 | 12,0 | +25,4% | -20,0% |
| Carbó (Austràlia) | 130,0 | 115,0 | +19,9% | -11,5% |
| METALLS I MINERALS | 130,8 | 122,3 | +16,6% | -6,5% |
| Alumini | 3.200 | 3.000 | +21,6% | -6,3% |
| Coure | 12.000 | 11.000 | +20,6% | -8,3% |
| Estany | 41.000 | 37.000 | +20,4% | -9,8% |
| Níquel | 17.000 | 17.500 | +12,1% | +2,9% |
| Mineral de Ferro | 97,0 | 95,0 | -3,2% | -2,1% |
| METALLS PRECIOSOS | 368,3 | 337,7 | +42,4% | -8,3% |
| Or | 4.700 | 4.300 | +36,6% | -8,5% |
| Plata | 70,0 | 65,0 | +75,9% | -7,1% |
| Platí | 1.950 | 1.700 | +52,5% | -12,8% |
| FERTILITZANTS | 181,3 | 152,1 | +30,7% | -16,1% |
| Urea (E, Europa) | 675 | 500 | +59,7% | -25,9% |
| AGRICULTURA | 109,3 | 110,0 | -5,6% | +0,6% |
| Índex d’aliments | 111,9 | 113,3 | +2,4% | +1,3% |
| Begudes | 144,8 | 147,8 | -30,1% | +2,1% |
(f) pronòstic
El conflicte evidencia una fractura total de la cadena de subministrament: afecta simultàniament l’energia (combustible marítim), la logística (rutes de transport) i els productes químics industrials que viatgen per les mateixes vies.
El fabricant europeu ha de reorientar la seva estratègia comercial cap a nínxols resilients que compensin la debilitat macroeconòmica:
Perllongament o agreujament del conflicte més enllà del maig del 2026 (fi de la fase aguda a l’escenari base).
Hi ha dos factors principals que podrien moderar els preus més del que s’esperava:
La seguretat de subministrament ha esdevingut prioritat estratègica:
_
La indústria europea opera en un entorn on la inflació als països emergents i en desenvolupament es projecta al 5,1% per al 2026, encarint els components importats i debilitant la demanda en mercats d’exportació clau. La rendibilitat del sector dependrà de l?agilitat operativa per repercutir costos i de la solidesa financera per absorbir les tensions de caixa pròpies d?una cadena de subministrament fragmentada i costosa.
En un context d’incertesa geopolítica persistent, l’adaptabilitat deixa de ser un avantatge competitiu per convertir-se en un requisit de supervivència. L’èxit estratègic el 2026 no es mesurarà pel volum de vendes, sinó per la capacitat de protegir marges i sostenir l’operació davant d’un xoc de costos històric.
