El pressupost indi 2026-27 és un projecte nacional de transformació industrial estratègicament ambiciós. De fet, s?assembla molt al?estratègia xinesa de fa 20 anys.

Per a empreses espanyoles, hi ha una finestra d’oportunitat de 3 a 5 anys per vendre tecnologia avançada. Després, l’Índia podria ser un competidor a diversos sectors. La relació ha de ser estratègica, no només comercial: joint ventures, transferència tecnològica amb tornada, o establiment de capacitat productiva local.

_
Una estratègia industrial sistèmica: “Make in India 2.0”

El més destacable del pressupost no és un sector específic, sinó la coherència i l’escala de l’impuls a la manufactura domèstica. No són iniciatives aïllades, sinó una estratègia sistèmica que abasta:

• Substitució d’importacions en sectors estratègics
• Creació de “campions nacionals” amb fort suport estatal
• Integració en cadenes de valor globals amb més valor agregat local

_
El desafiament de lexecució: realitat vs. aspiració

Una anàlisi de les xifres revisades del 2025-26 revela un problema estructural significatiu: subexecució massiva en programes clau . Les xifres reals són molt inferiors a les pressupostades, amb taxes d‟execució entre el 15% i el 59% en alguns programes crítics.

La subexecució respon a diversos factors estructurals:

• Capacitat d´absorció limitada a nivell estatal: molts estats simplement no tenen l´estructura administrativa o tècnica per executar projectes de la magnitud planificada.
• Processos de licitació excessivament lents , amb múltiples capes burocràtiques que alenteixen l’adjudicació i l’inici d’obres.
• Coordinació deficient entre el govern central i els estats que agreuja el problema, amb desencontres freqüents sobre responsabilitats, terminis i criteris d’execució.

_
Infraestructura: construint el “hardware” manufacturer

La despesa pública en infraestructura representa el 22,8% de la despesa total. Aquesta és una proporció històricament alta que reflecteix la prioritat estratègica de la connectivitat física.

Principals partides

Transport:

• Carreteres
• Ferrocarrils
• 7 nous corredors d’alta velocitat ferroviària
• 20 noves vies navegables nacionals (pla 5 anys)
• Corredor de càrrega Dankuni-Surat

_
Desenvolupament urbà:

• City Economic Regions (CERs): Zones econòmiques metropolitanes planificades que integren infraestructura urbana, clusters industrials i connectivitat logística. Cadascuna rebrà uns 550 milions d’euros en 5 anys per convertir-se en motor de creixement econòmic regional.
• Urban Challenge Fund: Fons competitiu on les ciutats competeixen presentant projectes innovadors urbans (mobilitat, residus, digitalització). Les millors propostes reben finançament, incentivant innovació i eficiència municipal.

_
Aquesta inversió massiva en connectivitat física no és casual: l’Índia està construint el maquinari necessari per a un país manufacturer competitiu , reduint costos logístics i facilitant la integració de cadenes de valor.

_
Obertura selectiva al capital estranger

Índia vol capital i tecnologia estrangera, però de manera molt selectiva:

• SÍ en sectors de serveis (cloud, IT, serveis digitals, banca offshore)
• NO en manufactura tradicional (on busquen desenvolupar capacitat local)

_
És la clàssica estratègia d’escala asiàtica: atraure capital en sectors on ja són competitius, desenvolupar manufactura amb protecció temporal, i eventualment liberalitzar quan siguin competitius globalment.

_
Implicacions per a empreses exportadores

Oportunitats (finestra 2-4 anys)

• Tecnologia avançada que l’Índia encara no té
• Joint ventures en manufactura (abans que desenvolupin capacitat pròpia completa)
• Tèxtils tècnics, maquinària especialitzada, equipament d’alt valor

_
Riscos (horitzó 3-7 anys)

• Proteccionisme creixent a mesura que es desenvolupi capacitat local
• Competidors locals fortament subsidiats
• Regulació arbitrària (Índia no és fàcil per fer negocis)
• Nacionalisme econòmic pot augmentar