La revisió del tractat US-Mèxic-Canadà, prevista per al juliol del 2026, ha deixat de percebre’s com un tràmit tècnic i es perfila com un procés d’alt risc polític i econòmic. El possible enduriment de l‟acord introdueix un nou focus d‟incertesa comercial.
El T-MEC (o USMCA) incorpora una clàusula de caducitat que obliga els Estats Units, Mèxic i el Canadà a confirmar el 2026 la seva voluntat de mantenir l’acord en vigor durant 16 anys més. Si tots tres països accepten, el tractat s’estendrà fins al 2042; si un s’hi oposa, s’obrirà un cicle de revisions anuals durant una dècada , cosa que introduiria una elevada inseguretat jurídica per a la inversió i la planificació empresarial.
Aquest disseny converteix la revisió en una poderosa eina de pressió política per part dels Estats Units, ja que el simple retard en la renovació pot generar dubtes sobre la continuïtat del marc comercial.
Els Estats Units han deixat clar que la renovació no serà automàtica i que exigirà avenços en diversos àmbits on hi ha friccions amb Mèxic i el Canadà. Entre ells destaquen les regles d’origen al sector automotriu, el control de l’anomenat transhipment per evitar l’entrada indirecta de productes xinesos i els desacords en matèria d’energia i agricultura.
A aquests elements s’hi suma l’ús intensiu del Mecanisme Laboral de Resposta Ràpida, que ha incrementat la supervisió sobre les condicions laborals a Mèxic i es perfila com un altre eix de negociació rellevant.
El context polític als Estats Units afegeix una capa addicional de complexitat. La influència de plantejaments proteccionistes i l’amenaça de recórrer a aranzels o acords bilaterals reforcen la percepció que la revisió pot derivar en canvis substancials , fins i tot sense una reobertura formal de tot el text del tractat.
Analistes coincideixen que l’amenaça de no renovar l’acord es pot utilitzar per forçar concessions en sectors estratègics, ampliant l’abast de la negociació més enllà del que és estrictament comercial.
Per a moltes empreses europees, el T-MEC ha estat una via d’entrada al mercat nord-americà mitjançant inversions i operacions a Mèxic o Canadà. Un eventual enduriment de les condicions o un escenari prolongat de revisions anuals augmentaria el risc regulador i la incertesa sobre les cadenes de valor , afectant decisions d’inversió, localització productiva i accés al mercat.
En aquest context, la revisió del 2026 es perfila com un punt crític que les empreses hauran de seguir de prop, no només pel seu impacte directe a Amèrica del Nord, sinó pels possibles efectes indirectes sobre el comerç i la inversió internacionals.