En què consisteix el denominat “Brexit reset”

El denominat “Brexit reset” és el procés pel qual el Regne Unit pretén ajustar la seva relació amb la UE després de la sortida del bloc, sense plantejar tornar enrere al Brexit. L’estratègia es basa en acords concrets per sectors orientats a reduir traves operatives i facilitar els intercanvis comercials en àmbits determinats.

Les converses se centren en àrees com ara el comerç agroalimentari, els controls sanitaris i fitosanitaris, l’energia i alguns aspectes de coordinació regulatòria. A la pràctica, aquests acords requereixen cert grau d’alineació normativa , cosa que fa necessari comptar amb regles clares i estables per aplicar-les.

_
Preocupacions de la UE sobre la continuïtat

Per a la UE, el principal risc del procés no és tant el contingut dels acords com la possible reversió en el futur . L’experiència dels darrers anys ha portat Brussel·les a actuar amb cautela davant de possibles canvis en l’orientació política del Regne Unit després de futures eleccions.

En aquest context, la UE planteja incorporar clàusules de salvaguarda que obliguin a compensar l?altra part si un Govern decideix retirar-se dels acords de manera unilateral. Aquestes clàusules busquen reduir l’impacte d’eventuals canvis polítics , defensats per sectors crítics amb una aproximació més gran a la UE, com els vinculats a Nigel Farage.

Des del punt de vista comunitari, aquestes disposicions no impedeixen abandonar un acord, però sí que introdueixen costos associats a aquesta decisió , especialment en sectors on l’aplicació dels acords exigeix ​​inversions prèvies en controls, sistemes o infraestructures.

_
Implicacions per a les empreses europees

Per a les empreses europees que exporten al Regne Unit, el “Brexit reset” pot suposar una reducció de tràmits i friccions comercials en determinats sectors. Tot i això, el debat al voltant de les clàusules de salvaguarda posa en relleu que l’ estabilitat del marc regulador continua sent un element clau .

En aquest escenari, és recomanable que les empreses continuïn incorporant el risc polític i normatiu en la planificació comercial, contractual i logística, mantenint la flexibilitat necessària per adaptar-se a possibles canvis en les condicions d’accés al mercat britànic.