El panorama comercial actual mostra un gir cap a l’intervencionisme i el nacionalisme econòmic. Les mesures que més creixen són:

• Mesures tècniques (SPS i OTC): Les notificacions de Mesures Sanitàries i Fitosanàries (MSF/SPS) i Obstacles Tècnics al Comerç (OTC/TBT) relacionades amb la salut, seguretat i medi ambient han augmentat durant dues dècades i són tres vegades més freqüents que qualsevol altra intervenció comercial.
• Barreres no aranzelàries restrictives: El 2025, la creació de noves restriccions no aranzelàries (com llicències d’importació i quotes) va ser gairebé dues vegades més freqüent que els augments d’aranzels.
• Subsidis i contingut local: Han augmentat els subsidis per a la transició verda , els quals freqüentment inclouen requisits de contingut local per afavorir la indústria nacional.
• Restriccions a l’exportació: S’observa una tendència a restringir la sortida dels minerals crítics per assegurar el control de les cadenes de valor globals.

_
El cost real de les mesures no aranzelàries

A diferència d’un aranzel, el cost de les mesures no aranzelàries és indirecte. Perquè una empresa faci que producte sigui «legal» a un altre país ha d’assumir una sèrie de costos:

• Costos d’informació: Pagar per saber quines regles hi ha al mercat de destinació.

• Costos de compliment i adaptació: Les diferències reguladores obliguen les empreses a realitzar proves i certificacions addicionals per a cada mercat.

• Costos de procediment: Pagar per proves de laboratori addicionals, certificacions i tràmits burocràtics.

_
Sumant totes aquestes despeses d’adaptació i burocràcia, la xifra resultant és més alta que l’aranzel que es paga a la duana.

A més de la càrrega econòmica, aquestes “barreres invisibles” generen una càrrega operativa considerable. Les empreses més petites són les més afectades, ja que el volum i la complexitat de les normatives d’etiquetatge, embalatge i aprovació poden ser tan aclaparadors que les exclouen totalment del mercat global.

_
Països que apliquen més mesures

L’ús d’aquestes barreres està liderat per les grans potències sota objectius de seguretat nacional i resiliència :

• Estats Units: Els seus acords comercials recents se centren que altres països reconeguin els seus propis estàndards específics en sectors com l’automotriu, el farmacèutic i l’agroalimentari.
• Països desenvolupats: Hi ha una tendència a la «sobreregulació» , és a dir, l’aplicació de requisits addicionals que van més enllà dels estàndards internacionals recomanats.