Estats Units: de garant a font de risc global

Estats Units es posiciona com la principal font de risc geopolític el 2026 . L’administració Trump implementa una política caracteritzada per substituir experts per persones lleials al president. La politització de les decisions econòmiques genera una assignació ineficient del capital i prioritza l’alineament polític sobre la productivitat. Aquesta reculada democràtica empoderarà règims autocràtics en altres regions.

_
La Doctrina Donroe: redefinint Amèrica Llatina

L’administració Trump duplicarà esforços per impulsar candidats alineats a les properes eleccions del Brasil, Colòmbia, Costa Rica i Perú. Aquesta estratègia presenta riscos significatius: pot sembrar antiamericanisme i desplaçar conflictes, traficants i càrtels cap a nous territoris, generant potencialment l’efecte contrari al cercat i afeblint la influència nord-americana a llarg termini.

Europa sense rumb: tres potències paralitzades

França, Alemanya i el Regne Unit enfronten simultàniament governs febles incapaços de governar efectivament. El centre polític europeu s’ha enfonsat durant una dècada, evidenciat pel Brexit, la implosió de partits tradicionals francesos i l’ascens de l’extrema dreta alemanya (AfD). L’acció decisiva per impulsar competitivitat i inversió resulta impossible quan els governs lluiten per sobreviure . L’administració Trump, a més, recolza obertament la dreta populista europea i promou una Europa més fragmentada, agreujant la crisi de governabilitat continental.

Rússia intensifica la guerra híbrida

Rússia escalarà operacions de zona grisa contra l’OTAN . Putin concep la guerra híbrida com l’estratègia òptima per desgastar Europa sense travessar el llindar que activaria l’article 5 de l’OTAN. L’escepticisme de Trump envers l’Aliança Atlàntica produirà tensions internes i confrontacions més directes i perilloses entre Rússia i l’OTAN.

Capitalisme d’estat a l’americana

Sorgeix el que Euràsia Group anomena “capitalisme d’amiguisme”: l’administració més intervencionista econòmicament des del New Deal . Les empreses alineades amb l’agenda de Trump reben un tracte millor del govern federal, mentre que l’èxit en fusions, aprovacions reguladores i exempcions aranzelàries requereix proximitat al cercle íntim presidencial. Aranzels, participacions accionàries, acords de repartiment dingressos i controls dexportació. Els Estats Units adopten estratègies del manual xinès, encara que el seu sistema polític no pot igualar la paciència estratègica i coherència de Beijing.

La Xina atrapada a la deflació

Xi Jinping prioritzarà control polític i supremacia tecnològica sobre estímul al consum i reformes estructurals . La inversió estatal ha creat sobrecapacitat productiva sense prou demanda domèstica per absorbir-la, amb més d’un quart de les empreses xineses cotitzades en situació de pèrdues. La Xina continuarà exportant la sortida de la crisi immobiliària mitjançant una onada massiva de béns barats en mercats estrangers, aprofundint els desequilibris estructurals de la segona economia mundial.

USMCA: ni viu ni mort

Trump evitarà les restriccions d’un nou acord trilateral per mantenir palanquejament bilateral sobre el Canadà i Mèxic. El resultat serà un USMCA zombi que no està ni completament mort ni viu. Les exempcions aranzelàries per a béns conformes a l’USMCA es mantindran, però en sectors industrials clau (automoció, acer, alumini) el lliure comerç nord-americà haurà acabat . Els aranzels sectorials crearan grups d’interès que es beneficiaran i pressionaran pel seu manteniment i complicaran el comerç a Amèrica del Nord.

_
Riscos sobreestimats

L’estratègia aranzelària de Trump es tornarà més predictible, ja que el període més agressiu s’ha acabat i la política interna nord-americana limitarà l’ús d’aranzels a mesura que s’acostin les eleccions de mig termini. Tot i les preocupacions sobre l’erosió de l’estat de dret, els Estats Units segueixen sent l’economia més atractiva per a inversions : cap rival no pot igualar el seu dinamisme econòmic.