Evolució general: creixement estable, però sense impuls

Els principals organismes internacionals mantenen les seves previsions de creixement global per al 2025 al voltant del 3% , amb una lleugera desacceleració prevista per al 2026 (2,9% segons l’OCDE i 2,4% segons The Economist Intelligence Unit).

L’activitat manufacturera global millora de manera modesta. El PMI manufacturer mundial ha assolit el seu nivell més alt en més de tres anys , impulsat per noves comandes i pel dinamisme de l’Índia, Tailàndia i el Vietnam , que continuen liderant l’expansió industrial a Àsia.

En canvi, la zona euro segueix sense un impuls clar. La producció industrial mostra signes d’estabilització , però la debilitat del mercat francès podria frenar la demanda als seus principals socis. A Espanya , l’economia manté un creixement sostingut gràcies a la demanda interna.

_
Comerç mundial: divergència entre valor i volum

Segons la UNCTAD , el valor total del comerç mundial va créixer el 2,5% intertrimestral el tercer trimestre del 2025 i arribarà a un creixement anual proper al 5%.

Això no obstant, aquest avenç reflecteix sobretot l’augment dels preus dels béns.. La OMC, en la seva actualització d’octubre, preveu que el comerç mundial de mercaderies creixerà un 2,4% en volum el 2025 i només un 0,5% el 2026, a mesura que es normalitzin els efectes de l’acumulació d’inventaris anticipats davant els nous aranzels nord-americans.

Aquest creixement està sent impulsat pels béns relacionats amb la intel·ligència artificial. Encara que representen tot just el 15% del comerç mundial , van explicar el 43% del creixement del primer semestre de 2025 .

Aquesta reconfiguració evidencia un canvi profund en els patrons comercials, cada cop més lligats a tecnologies estratègiques i menys als costos laborals o la proximitat geogràfica .

_
La paradoxa global de la inversió: menys projectes, més capital

El darrer informe de la UNCTAD sobre inversió global mostra un escenari contradictori. Mentre que la inversió estrangera directa va caure 3% interanual el primer semestre de 2025, el valor total de les noves inversions va créixer 7% , impulsat per megaprojectes en semiconductors, centres de dades i tecnologies d’IA .

Estats Units destaca com a principal destinació inversora (+5% a IED), amb més de la meitat del capital concentrat a IA. A Europa, la inversió va caure 25% en nombre de projectes, però el seu valor total va augmentar 48%, amb França com a principal beneficiària. A Àsia , la IED va pujar 7%, però el valor dels projectes industrials va retrocedir 37%.

El resultat és una concentració del capital global en sectors tecnològics d’alta rendibilitat, mentre que els sectors manufacturers tradicionals perden tracció.

_
Matèries primeres: preus a la baixa i volatilitat estructural

Tant el Banc Mundial (Commodity Markets Outlook, octubre 2025) com McKinsey (Global Materials Perspective 2025) coincideixen que els preus de les matèries primeres travessen una fase de correcció cíclica, amb una caiguda prevista del 7% el 2025 i del 6,8% el 2026.

Segons el Banc Mundial, la reculada s’explica principalment per la feble activitat econòmica global (en particular a la Xina) i per l’ excés d’oferta de petroli , que arrossega el conjunt de l’índex de commodities.

McKinsey matisa que, més enllà d’aquesta moderació conjuntural, persisteix una volatilitat estructural derivada de la concentració geogràfica de l’oferta , la nacionalització de recursos i l’ avenç del proteccionisme , factors que limiten la previsibilitat del mercat i reforcen la fragmentació del comerç mundial de primeres matèries.

Per matèries primeres, la situació és la següent:

• Energia: els preus del petroli i del gas continuaran reculant per l’abundància d’oferta i l’alentiment de la demanda.

• Productes agrícoles i aliments: les bones collites i els elevats inventaris globals mantindran la pressió a la baixa. El cafè i cacau pujaran temporalment per problemes climàtics abans d’estabilitzar-se el 2026.

• Coure: la demanda vinculada a la transició energètica, l’electrificació i les xarxes digitals continuarà impulsant els preus, que podrien assolir màxims nominals històrics el 2026. Això no obstant, l’oferta limitada i els llargs terminis d’obertura de noves mines mantindran un risc de dèficit estructural.

• Alumini: mostra una evolució moderadament alcista, sostinguda per projectes d’infraestructura i les restriccions a l’oferta russa, mentre els alts costos energètics continuen condicionant-ne la competitivitat i generant diferències regionals de preus.

• Estany: continuarà en nivells històricament alts gràcies al seu paper essencial en tecnologies netes i components electrònics. Les restriccions d’exportació de Myanmar i l’escassa capacitat de refinament a altres països mantenen elevada la volatilitat.

• Mineral de ferro: continuarà sent l’excepció baixista entre els metalls industrials. La crisi perllongada del sector immobiliari xinès i la menor demanda siderúrgica pressionen a la baixa els preus, sense senyals de recuperació a curt termini.

_
Tot plegat, el panorama combina descens de preus a curt termini amb riscos de subministrament persistents. Les empreses industrials afronten un entorn de costos més moderats, però menys previsibles , que requereix diversificació de proveïdors i planificació flexible en les estratègies de proveïment.