Creixement, recursos i necessitat industrialització: un context on hi ha espai real per aportar valor
A la reunió del 28 d’abril entre el nostre subdirector general Diego Guri i l’ambaixador de Tadjikistan a Espanya, Sharaf Sheralizoda —resident a Ginebra—, va quedar clar que aquest país centreasiàtic és una porta oberta per a empreses espanyoles que vulguin ampliar les fronteres.
És un territori modest d’uns 143.000 km² amb 10,6 milions d’habitants i una força laboral jove i dinàmica: més del 70% tenen menys de 35 anys. El salari mitjà és de 250-300 euros mensuals, i el PIB creix a bon ritme, amb un 8,4% l’any passat i expectatives de 7% aquest any, segons dades del Banc Mundial.
Confronta amb l’Uzbekistan, el Kirguizistan, la Xina i l’Afganistan, cosa que el situa al cor històric de la Ruta de la Seda i en rutes modernes com el Corredor Mitjà de la Franja i Ruta, un eix logístic ferroviari que uneix la Xina amb Europa a través del Kazakhstan, el Caspi, Azerbai.
Així mateix, malgrat els efectes del conflicte actual mundial —que ha reduït les remeses en un 25% i tensionat el comerç regional—, mantenen una estabilitat macroeconòmica sòlida amb inflació controlada al 3,8% el 2025 i reserves internacionals en màxims històrics de 4.500 milions USD (Banc Mundial, 2025). La inversió estrangera directa creix: de 350 milions USD el 2023 a 459 milions el 2024, un 31% més, segons UNCTAD.
Tadjikistan es troba en un moment clau d’obertura internacional, amb expectatives de creixement sòlid a la majoria de sectors productius, encara que a la nostra reunió alguns van cobrar especial relleu per la seva urgència estratègica:
D’una banda, el país aspira a assolir l’autosuficiència energètica mitjançant una decidida aposta per les energies renovables, particularment la fotovoltaica i l’eòlica. Durant la trobada, van destacar el know-how espanyol consolidat en aquests camps i van mostrar especial interès per col·laborar amb empreses espanyoles pioneres del sector.
No és menys important la seva riquesa mineral: en un territori compacte concentren reserves significatives d’alumini, antimoni, or, plata, ferro, plom i terres rares (tan demandades actualment). No obstant això, els manca capacitat industrial per processar-los, cosa que genera oportunitats per a empreses especialitzades en enginyeria, equips industrials, processos productius i desenvolupament de cadenes de valor completes. En aquest àmbit, s’ha subratllat especialment la rellevància dels processos químics en el tractament de minerals , un element clau per a l’aprofitament eficient de recursos com ara les terres rares.
Finalment, però de vital importància, el cotó com a pilar històric de la seva economia agrària. Actualment exporten al voltant de 250 milions de dòlars, però la seva ambició és recuperar i superar els nivells de l’era soviètica, que rondaven els 500 milions o més, mitjançant una modernització integral de la producció. Aquest impuls va necessàriament lligat al desenvolupament de la indústria tèxtil , on l’ambaixador ha subratllat la forta necessitat d’incorporar tecnologia europea. En aquest sentit, ja s’han dut a terme projectes d’adquisició de maquinària italiana i suïssa, recolzats pel finançament bilateral, com a exemple del camí que el país busca consolidar.
Ofereixen un marc d’incentius competitius que facilita l’entrada d’inversors estrangers: un impost de societats moderat del 18%, exempcions específiques d’IVA i duanes per a projectes renovables, plena llibertat per repatriar beneficis i dividends sense restriccions canviàries, a més d’ acords de lliure comerç amb els països de la CEI (Comunitat dels Estats Independents) agroalimentaris.
La nova Llei d’inversió de 2025, aprovada recentment, reforça aquestes garanties amb contractes d’estabilització fiscal per fins a 10 anys, protecció contra expropiacions.
Com a mecanismes multilaterals clau destaquen el Banc Asiàtic de Desenvolupament (ADB), que finança línies de crèdit en alguns sectors, i el Banc Europeu d’Inversions, que ja ha compromès 100 milions d’euros per modernitzar infraestructures de transport el 2025-2026.
De la mateixa manera, per a projectes d’inversió, en la majoria dels casos, requereixen un mínim FDI de 5 milions de dòlars, encara que s’apliquen excepcions.
Per acabar, ens van consultar específicament sobre els models turístics espanyols, amb la intenció clara d’adaptar-los per desenvolupar la seva oferta hotelera, serveis complementaris i una indústria naixent que aprofiti el seu patrimoni natural i cultural. És una oportunitat clara no només per a les nostres empreses denginyeria i agroindústria, sinó per a tot lecosistema.
Tot plegat, la reunió va confirmar que Tadjikistan es troba en una fase d’obertura amb oportunitats per a empreses espanyoles. A més dels sectors ja esmentats, cal destacar també àmbits com l’ automatització, les xarxes elèctriques intel·ligents, la tecnologia alimentària, el sanejament d’aigües i la irrigació. En aquest context, amec ha establert una línia directa amb el país, i l’ambaixador s’ha ofert a facilitar el contacte amb organitzacions empresarials homòlogues, i ha quedat a disposició de qualsevol empresa associada interessada
