Per Adolfo Romero de Marcelo, delegat d’amec al Kazakhstan
Són moltes les empreses que acudeixen a nosaltres amb el temor i el dubte a l’hora d’enfrontar-se a l’obertura dels mercats de l’Àsia Central i del Caucas, especialment des de l’inici de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Quina és la seva sorpresa quan la nostra resposta és totalment oposada a allò que poden esperar en la majoria dels casos. I és que aquest conflicte ha generat un canvi “positiu” a l’epicentre dels negocis als mercats CEI, dispersant el lideratge de Rússia a la regió, en favor d’aquests països del seu entorn, generant així múltiples oportunitats des de començaments de l’any 2022. És evident que ningú desitja una guerra, però la realitat és que aquest desafortunat esdeveniment ha posicionat a la regió de organismes, institucions, grans empreses i líders polítics de la gran majoria dels països a nivell global, per la importància geoestratègica i econòmica.
Les raons són les següents: en un context d’escassetat energètica, creixent proteccionisme i disputes comercials, els països de l’Àsia Central i el Caucas (Kazakhstan, Uzbekistan, Kirguistan, Tadjikistan, Turkmenistan, Geòrgia, Azerbaidjan i Armènia) es consoliden com una alternativa estratègica. A més, amb un creixement econòmic sostingut per sobre del 5% anual, aquests freqüentment desconeguts mercats ofereixen estabilitat, dinamisme i accés a recursos clau en un moment en què les relacions comercials amb mercats com els EE. UU. es veuen afectades per amenaces aranzelàries i regulacions cada cop més estrictes. Finalment, els acords preferencials dels països del Caucas i centreasiàtics amb la Unió Europea, així com les constants millores en les infraestructures de transport, faciliten un flux comercial més àgil que abans, reduint costos i burocràcia per a les empreses que busquen diversificar els seus socis estratègics.
A nivell geoestratègic hem de considerar altres aspectes clau. Un dels sectors més afectats per les tensions comercials actuals és l’energètic, que després del conflicte russo-ucraïnès ha elevat significativament els costos per al consumidor europeu. En aquest escenari, els països de l’Àsia Central i el Caucas representen una oportunitat per optimitzar l’abastament d’energia i primeres matèries, permetent als estats europeus reduir la seva dependència de mercats volàtils i garantir preus més competitius a llarg termini. Aquest aspecte no ha passat desapercebut per als dirigents europeus interessats a establir acords bilaterals i multilaterals de subministrament d’hidrocarburs, minerals, primeres matèries crítiques i terres rares.
A l’àmbit de la conveniència de fer negocis a la zona, Àsia Central i Caucas representen una gran oportunitat, especialment per al sector industrial espanyol atesa l’actual etapa d’expansió i modernització que experimenten aquestes economies. Alguns dels subsectors que ostenten més potencial a la regió són:
A nivell estadístic, les exportacions industrials representen el major sector importat per Àsia Central per davant del consum, agroalimentari i begudes. El 2018, el valor total de les exportacions industrials espanyoles a la regió va ser de 150 milions d’euros, augmentant progressivament fins a assolir els 200 milions d’euros el 2024. Dins d’aquestes exportacions, els principals productes van ser la maquinària i equips mecànics (40% del total, amb un valor de 80 milions d’euros), químics (25 (15%, amb 30 milions d?euros). Dentre els països que componen Àsia Central, Kazakhstan es posiciona com el principal receptor de maquinària industrial espanyola, amb importacions per valor de 50 milions d’euros, seguit d’Uzbekistan (20 milions d’euros), Turkmenistan (10 milions d’euros), Kirguizistan (8 milions d’euros) i Tadjikistan (7 milions d’euros).
Pel que fa a la regió del Caucas (Azerbaidjan, Geòrgia i Armènia), l’evolució de les exportacions industrials també mostra una tendència positiva, passant de 100 milions d’euros el 2018 a 140 milions d’euros el 2024. Els productes més exportats inclouen maquinària i equips mecànics (43% del total, amb 50,5 euros) i material elèctric (14% amb 20 milions d’euros). Azerbaidjan lidera la importació de maquinària industrial espanyola a la regió caucàsica, amb compres per valor de 35 milions d’euros, seguit de Geòrgia (15 milions d’euros), i Armènia (10 milions d’euros). Aquests països han experimentat un increment en la demanda de maquinària industrial a causa del desenvolupament de la seva infraestructura i modernització del sector manufacturer. A més, la creixent cooperació comercial i les bones relacions diplomàtiques entre Espanya i els països del Caucas ha facilitat un flux més gran de béns industrials, beneficiant els dos mercats.
D’altra banda, és important destacar el desenvolupament progressiu de la ruta de transport que uneix Europa i Àsia a través del Trans-Caspian Transport Corridor. Aquesta ruta no només redueix temps i costos de transport, sinó que també enforteix la competitivitat de la regió com a corredor comercial alternatiu a les rutes tradicionals que travessen Rússia o Iran. A mesura que les infraestructures milloren i el comerç amb la regió segueix en expansió, les empreses que apostin per aquests mercats estaran millor posicionades per enfrontar els desafiaments globals i consolidar el seu lideratge al comerç internacional.
En definitiva, Àsia Central i Caucas són opcions segures i consolidades per a un món on les dificultats comercials i les tensions geopolítiques són cada cop més freqüents. Els temps actuals empenyen les empreses exportadores a endinsar-se en nous mercats, a priori complexos i desconeguts, però que donen infinitat d’oportunitats i on sovint trobaran menor competència. És una aposta que sens dubte tindrà un retorn positiu.
Adolfo Romero de Marcelo, delegat d’amec al Kazakhstan