Per Carles Agustí, Director de Sostenibilitat i Desenvolupament de Negoci de Worsley AC
14 d’abril del 2026
Durant anys, la sostenibilitat ha ocupat un lloc ambigu a l’agenda empresarial. Sovint s’ha percebut com un conjunt d’obligacions reguladores, costos addicionals i noves càrregues administratives més que no pas com una oportunitat real de transformació. El sector industrial s’ha vist precisament molt exposat a aquestes obligacions creixents en ser estratègic en l’objectiu de la reducció de la petjada de carboni.
Tot i això, aquest enfocament reactiu resulta avui insuficient. La sostenibilitat ja no es pot entendre com un exercici de compliment normatiu, sinó com una qüestió estratègica que incideix directament en la competitivitat, la venda i la viabilitat futura de les empreses. La pregunta rellevant ja no és si hem de ser sostenibles sinó com convertir la sostenibilitat en una font tangible de creació de valor.
Del propòsit a l’impacte econòmic
En termes estrictament empresarials, el valor es mesura a través dels fluxos de caixa i la resiliència a llarg termini. Des d’aquesta perspectiva, la sostenibilitat no és un concepte abstracte: té efectes econòmics concrets i mesurables.
El seu impacte es manifesta almenys en tres grans àmbits.
Als mercats de producte , les solucions més sostenibles milloren el posicionament competitiu, faciliten l’accés a clients exigents i obren la porta a licitacions públiques i privades on els criteris ASG (ambientals, socials i de governança) són cada cop més determinants.
Al mercat laboral , les organitzacions que cuiden les persones i l’entorn atrauen i retenen talent amb més facilitat. La reducció de la rotació i de l’absentisme es tradueix directament en menors costos i més productivitat.
Als mercats de capital , la sostenibilitat influeix de forma directa en l’accés a finançament i en el cost del capital. Avui, l’exercici ASG forma part de l’anàlisi de risc de bancs i inversors, al mateix nivell que els indicadors financers tradicionals.
El paper creixent dels ratings de sostenibilitat ESG
Un dels canvis més significatius dels darrers anys és la incorporació sistemàtica de criteris de sostenibilitat a l’avaluació financera de les empreses.
Les entitats financeres ja no es limiten a analitzar balanços i comptes de resultats. Avaluen també com les companyies gestionen els seus riscos ambientals, socials i de governança (ESG): exposició reguladora, dependència de recursos crítics, conflictes laborals, impactes reputacionals o debilitats de governança.
Una bona gestió en aquests àmbits es pot traduir en millors condicions de finançament. Per contra, sancions ambientals, litigis o fallades de gestió poden deteriorar greument la solvència i l’accés a capital.
Aquestes anàlisis es recolzen en elements com ara la doble materialitat, la qualitat del reporting, la gestió de riscos ASG, la solidesa de la governança o l’adaptació als riscos específics del sector. En definitiva, la sostenibilitat ha esdevingut un indicador de gestió empresarial.
Regulació: complexitat o simplificació?
El risc d’una hiper regulació que enterboleix el principi de simplicitat que havien aconseguit aportar els ODS és evident. Normatives com la CSRD, per exemple, han elevat el nivell d’exigència en matèria d’informació corporativa, tot i que també han generat una càrrega administrativa considerable, especialment per a les pimes.
Tot això afavoreix el risc que la sostenibilitat passi dels experts en el tema als responsables de l’àrea legal de les empreses, perdent així part del sentit.
No obstant això, hi ha esperança, hi ha senyals, com la llei òmnibus, que anem cap a una simplificació progressiva: menys volum d’informació i més focus en allò que realment és material per al negoci.
Per a moltes empreses, els estàndards voluntaris o l’anàlisi de doble materialitat poden ser un bon punt de partida per estructurar la informació, identificar bretxes i professionalitzar-ne la gestió sense generar complexitat innecessària.
La petjada de carboni: mesurar per gestionar
Si hi ha un àmbit on la incertesa regulatòria és menor, és el de la petjada de carboni. El mesurament, la publicació i la planificació de la reducció d’emissions s’està consolidant com un requisit ineludible.
Al nostre entorn, el Decret 214/2025 obliga les empreses que estaven realitzant els informes no financers ia part del sector públic, al càlcul de la petjada de carboni.
Però mesurar-ho no és l’objectiu final. Mesurar és la condició prèvia per a allò que realment aporta valor en la gestió del canvi climàtic, la descarbonització i els plans de mitigació. Sense dades, no hi ha cap millora.
En l’àmbit industrial, aquesta transició cap a la sostenibilitat adquireix una dimensió especialment crítica. A diferència d’altres sectors, la major part de l’impacte climàtic no es concentra únicament en les operacions directes de planta, sinó al llarg de tota la cadena de subministrament: primeres matèries intensives en carboni, consum energètic de processos productius i logística associada. En molts casos, les emissions indirectes superen àmpliament les generades dins de la pròpia fàbrica. Per això, la sostenibilitat industrial exigeix una visió sistèmica que combini eficiència energètica, electrificació, redisseny de processos i una gestió activa de proveïdors. Més que un exercici de compliance, es tracta de trobar el valor i benefici propi i global d’aquestes mesures.
La descarbonització, ben gestionada, és eficiència operativa.
Sostenibilitat com a avantatge competitiu
Tot plegat condueix a una conclusió clara: la sostenibilitat no és una moda ni una imposició conjuntural. És una eina estratègica per reforçar la resiliència empresarial en un context marcat per la incertesa climàtica, regulatòria i econòmica.
Integrar-la de forma coherent al model de negoci permet:
Per al sector industrial, anticipar-se serà clau. Les companyies que entenguin la sostenibilitat com una palanca estratègica —i no com una obligació— seran les que liderin la propera dècada. No es tracta de ser més sostenibles per convicció de reputació, sinó de ser més competitius per intel·ligència empresarial.
Com a reflexió final és important destacar que, en el context actual, la sostenibilitat no es pot entendre com un àmbit separat, sinó com una dimensió essencial de la innovació en aquest cas industrial. Les empreses que integrin sostenibilitat, innovació, digitalització i eficiència operativa dins de la seva estratègia seran les que lideraran el futur del sector.